27/01/2011

El traspàs de Víctor Ruiz i la planificació estratègica

2 min

El futbol és estrany. I si ets de l'Espanyol, encara més. Quan encara tenim restes de llàgrimes per la marxa de Corominas, hem de pair i explicar als nostres fills la marxa d'un altre noi de la casa. Víctor Ruiz no ha arribat a jugar ni quaranta partits de Lliga. Això també té la seva part positiva: tot i que en poc temps s'ha consolidat com un gran central, encara no hem compartit prou moments per sentir nostàlgia. I mantinc una confiança absoluta en Pochettino. Fins i tot penso que tot respon a una estratègia: venem Víctor perquè el bo és Jordi Amat. Només ens queda l'optimisme de la voluntat per fer front al pessimisme de la raó.

Un club com l'Espanyol és una organització complexa que, com totes, respon a la lògica de la planificació estratègica. Per tant, la necessitat d'aquests ingressos al mes de gener ja estava prevista i la venda d'un jugador important a mitja temporada és conseqüència d'un pla. Aquest estiu algú va decidir comprar Sergio García, fer una única venda -Pareja- i deixar pel mes de gener una segona venda. I si en lloc d'estar en zona europea estiguéssim en zona de descens? Segurament no tindríem tantes ofertes pels nostres jugadors. Però de ben segur que les que haguessin arribat les hauríem rebutjat. Per tant, costa de veure quins eren els fonaments d'aquesta estratègia. Però tampoc no sé veure les circumstàncies sobrevingudes: quins ingressos han estat inferiors als pressupostats o quines despeses imprevistes han provocat aquesta necessitat urgent.

Ara bé, una bona planificació estratègica ha de ser prou dinàmica per aprofitar les oportunitats. Ens han fet una oferta fora dels preus de mercat? El Víctor insistia a marxar? Al mercat d'hivern es ven millor que al d'estiu? La possibilitat de tenir els drets federatius de Dátolo no es podia rebutjar? Totes les respostes em surten negatives: vull pensar que és per falta informació i que tot respon a un pla o que és tan gran el negoci que millor no presumir-ne gaire.

Però el cost d'oportunitat d'aquest traspàs és important. No sé fins a quin punt es notarà, però el missatge és clar: som un club petit i la nostra aspiració és fer 5 punts en 18 partits per arribar als 42 de la mediocre zona mitja.

I quan encara arrossego la mala consciència pel meu to crític, m'assabento que també ens venem el Dídac. M'he quedat curt.

stats