05/11/2012

La transició inexistent

3 min

Em nego a parlar de transició. El concepte transició es refereix a l'acció de "passar més o menys ràpidament d'un estat a un altre, d'un assumpte, idea, etc. a un altre". Políticament seria un "procés polític no violent pel qual una comunitat modifica la seva manera de governar-se". El Barça no viu una transició. No veig que es passi d'una idea a una altra. D'un assumpte a un altre. L'única cosa que ha passat és que un dels grans responsables de la millor època de la història del club ha baixat del tren per descansar. Res més. La decisió de Sandro Rosell i Andoni Zubizarreta d'apostar per Tito Vilanova va permetre precisament no viure una transició. S'ha canviat una peça, un nom, res més.

La idea és la mateixa. El projecte és el mateix. Vilanova no sumaria tants èxits sense tot el que li ha aportat Guardiola. Guardiola no hauria estat el tècnic més triomfador de la història sense Vilanova. Parlem d'una feina d'equip per crear un projecte que passi per sobre dels noms. En les anteriors transicions del Barça hi havia debats, dubtes, canvis d'estil i moltes cares noves. Avui, en canvi, no vivim debats, ni tenim dubtes, ni han canviat els personatges ni l'estil. Simplement Guardiola ha dit prou i la seva mà dreta ha ocupat el seu espai. Amb la mateixa idea, el mateix projecte. L'encert de la directiva i la secretaria tècnica no va ser idear una transició perfecta. Va ser evitar haver de viure una transició. Per què calia passar per aquest tràngol quan ja es tenia la idea encertada?

El Barça ja va començar a modificar una mica el seu estil de joc després del triomf al Mundial de Clubs contra el Santos, no amb l'adéu de Guardiola. I el gran ideòleg a l'hora de canviar de mica en mica detalls de l'estil aquell desembre del 2011 va ser Vilanova, que buscava sempre retocar petits detalls per evitar que els rivals trobessin la manera d'aturar el seu joc.

Guardiola tenia la retòrica, l'esperit romàntic, la capacitat de remoure els estats d'ànims. Vilanova li comentava a cau d'orella possibles canvis tàctics. Un equip perfecte que sense Guardiola segueix funcionant, segurament perquè fa anys que es camina en aquesta direcció. Guardiola va baixar de la cabina des d'on portava el timó i Vilanova l'ha agafat. Amb un rumb marcat des de fa anys. El nen ha crescut fort i camina amb pas ferm. ¿Però transició? Els moments claus es barregen massa, entre abans i després d'aquella roda de premsa de traspàs de poders.

Vilanova ha aconseguit firmar el millor inici de la història del Barça. Aportant el seu toc d'autor, el seu estil. Esclaus de certa addicció als debats i de les comparacions, ens passem la vida comparant Vilanova i Guardiola quan en el fons el canvi més significatiu és el del rostre que dóna la cara. De sobte sembla que cal comparar aquest Barça amb el de fa mesos per veure en què Vilanova supera Guardiola. I això encara que Vilanova sigui el primer que no té cap interès en aquest joc de nens. Aquest projecte va començar fa anys i Vilanova ja hi era, com s'ha cansat de dir.

Recordant les anomenades transicions de la història del club, veiem unes lluites i uns condicionants que no vivim avui en dia. Ja pot buscar la gent tantes diferències com vulgui entre Guardiola i Vilanova, que no trobarem raons per parlar de transició. Busqueu una altra paraula mentre juguem a buscar les diferències entre el Tito i el Pep, ja sigui per lloar el tècnic de l'Empordà, per diversió o per buscar les pessigolles a Guardiola, un home que no va donar espai per a les alegries als seus crítics, cosa que ha provocat que ara alguns afirmin que el Tito és millor en moltes coses només per desgastar la figura de l'altre.

Comparant-los només trobarem foteses, curiositats i matisos tàctics interessants. Que si un parla millor, que si l'altre és més tranquil, que si l'equip té un 3% de possessió menys, que si és una mica més pragmàtic. Detalls d'un equip que fa cinc anys que evoluciona. Detalls que importen poc a Vilanova, que segueix centrat en el que li agrada i el que sap fer millor: fer d'entrenador de futbol. El tècnic del millor inici de Lliga de la història del club. I ho ha fet amb el millor Barça. El que va néixer el 2008 i segueix gaudint el 2012.

stats