Publicitat
Publicitat

EL DARRER REFORÇ BLAUGRANA

Cesc té l'essència de La Masia i de la Premier

Entre el toc català i la ferocitat anglesa

Guardiola ja fa mesos que reclamava dues figures ben concretes per al seu quart Barça. Amb Alexis Sánchez fitxat, faltava Cesc. Ara ja el té i el maresmenc s'ha entrenat amb la resta dels seus companys a un bon ritme, malgrat un estiu en què no ha jugat ni un sol partit amistós.

Per què els volia, Guardiola? Fa la sensació que la idea que el tècnic té al cap és construir un equip més ràpid en l'execució de les jugades, de transició més àgil, de ritme més frenètic. Com si hagués posat en una balança totes les situacions de joc viscudes durant la temporada pasada i hagués arribat a aquesta conclusió: cuinar els gols a foc lent està bé, però si es triga un segon més en elaborar una acció, si es recargola massa la jugada, les defenses s'ordenen i acaben tancant-se davant de la seva porteria, i ho compliquen tot. Llavors ja no és futbol. Sembla frontenis.

En una temporada llarga i amb un calendari tan atapeït com té el Barça enguany, haver de batallar contra embuts a la frontal i cobertures infinites suposa un desgast afegit a l'esforç mateix de competir durant noranta minuts, que pot acabar pesant a les cames i al cap dels futbolistes. Si es pot alleugerir a través del joc, millor, i d'aquí que Guardiola insistís a tenir més recursos ofensius, més eines per perforar els rivals molt abans. Molt més ràpid. Molt més directe. Guanyar verticalitat sense perdre ni una mica de combinació. I Cesc és l'home ideal que fusiona totes dues idees, ADN Barça i velocitat anglesa.

Quatre jugadors en un

Hi ha qui creu que no era necessari perdre el cap per fitxar-lo perquè ja hi són Xavi i Iniesta. I Keita, per quan cal múscul. I ara també Thiago, que puja amb màgia a les botes. És cert. Tots aquests hi són, però Cesc té una mica de tots, sense ser-ne cap del tot. I aquesta habilitat de conjugar diferents perfils fa que Cesc sigui, a la pissarra de Guardiola, una fitxa imprescindible que genera moltes i diverses situacions tàctiques per al nou Barça.

Perquè Cesc és quatre peces en un. És capaç de regular el ritme del seu equip i gestionar el tempo al més pur estil Xavi. Ho ha fet a l'Arsenal des de fa temporades. De toc suau, lent, calmat quan l'equip està passat de revolucions, però també descarat i habilidós per encarar els rivals i accelerar el joc, tot de sobte, imitant part de la capacitat de desbordar d'Iniesta. És aquesta facultat per encarar les defenses rivals amb conduccions endimoniades, per resoldre situacions d'un contra un o per inventar parets amb Messi, la que vol afegir Guardiola per fer del seu quart Barça un equip més àgil en les transicions, que s'adorni menys i busqui porteria.

Cesc no és Xavi ni és Iniesta. Ni tampoc és Keita, tot i que aportarà un recorregut i un equilibri similar al del malià. D'arribada còmoda a la frontal des de segona línia i d'esforç generós en el replegament defensiu, el d'Arenys aprofitarà l'experiència en la gestió dels contraatacs que donen més de set anys a Anglaterra. Com a gunner , Cesc també ha hagut de defensar a camp obert i contra rivals que feien de la passada llarga la principal via d'atac. I amb la selecció espanyola també ha demostrat que salta fàcil una línia rival per anar a la pressió amb intensitat i criteri, recuperar la pilota a camp contrari i donar aquella última passada de gol que acaba sent decisiva.

Cesc és la peça que completa el projecte que Guardiola té en ment per fer d'aquest nou Barça un equip més directe, més punyent, menys enfarfegat a partir de tres quarts de camp. És la marxa de més que es necessitava. Benvingut.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT