La teoria de l'evolució

Com si fos la història d'una gran nissaga literària o cinematogràfica, diferents generacions de jugadors del Barça s'han anat passant el testimoni de ser el director de joc. Si Guardiola va ser qui va inaugurar la figura del número 4 , des que l'actual tècnic del primer equip va marxar a Itàlia diferents jugadors han ocupat el seu lloc i han modernitzat el seu discurs futbolístic. En el fons, Guardiola és el pater familias , el que s'ho mira tot des de la banqueta, beneint amb el cap els moviments de jugadors als quals coneix prou bé.

Ara mateix, Xavi Hernández és qui expressa sobre la gespa l'idioma futbolístic de Guardiola. Van compartir vestidor com a jugadors, i el de Santpedor va entendre que aquell noi de Terrassa li prendria el lloc sobre la gespa. Ara bé; per darrere ja venien nous talents destinats a fer molt de soroll. El gran mèrit del Barça, de fet, ha estat anar evolucionat per evitar que aquests hereus marxessin enfadats per no rebre en herència la samarreta amb el dorsal número 4 i ha fet lloc a tots.

Ara, els hereus han hagut de fer tots els possibles per poder conviure tots plegats. Aquesta història familiar té dos diàlegs cèlebres. En un d'ells, Guardiola i Xavi parlen mirant com un noi de pell blanca remena la pilota: Iniesta. I Guardiola li diu al vallesà: "Tu em retiraràs a mi, però aquest ens retirarà a tots dos". Just per aquelles dates, el mateix Guardiola rep la visita de Rodo Borrell, tècnic del cadet, que li parla de Cesc Fàbregas, a qui dedica una samarreta on posa: "Un dia tu seràs el número 4 del Barça". Al final, gairebé tot ha estat cert. Menys que Iniesta o Cesc hagin retirat Xavi.

Xavi, l'essència

Xavi és ara el pal de paller d'una evolució de la figura del quatre. Amb 31 anys i una condició física fantàstica -només ha patit una lesió greu en la seva trajectòria-, Xavi ja s'ha convertit en el jugador amb més partits i més títols guanyats amb la samarreta del club. Ell va compartir vestidor amb Guardiola quan aquest era jugador i és qui més s'assembla, futbolísticament parlant, al tècnic de Santpedor.

Nascut el 1980, Xavi encara té corda, i ha obligat Iniesta, de la collita del 1984, a fer un pas endavant i guanyar en capacitat de driblatge i arribada a l'àrea. I Cesc, nascut el 1987, s'ha convertit en un box-to-box , un jugador que ha sumat el millor de La Masia i de l'escola anglesa per poder ser aquell "4" que va dir Guardiola. Cesc, que va marxar amb 16 anys a l'Arsenal perquè es veia sense espai per créixer a l'ombra de Xavi i Iniesta, s'ha convertit en la versió 3-0: més vertical, amb capacitat per jugar fins i tot de segon davanter. Una gran evolució per a un home que semblava destinat a assemblar-se a un Xavi de qui Cesc diu: "No he vingut per jubilar-lo, sinó per jugar al seu costat".

De fet, en els pocs partits que han jugat aquesta temporada, Cesc no ha deixat de marcar gols i guanyar títols, ja sigui amb el Barça o amb la selecció espanyola. Iniesta ja havia apuntat en el seu moment, fa pocs mesos: "Xavi, Cesc i jo podem jugar plegats", i les diferents proves que ha fet Guardiola així ho demostren. Amb una temporada tan llarga, tots gaudiran de minuts, però amb Cesc capacitat per jugar de segon punta i Iniesta coneixent a la perfecció la posició de davanter per l'esquerra, tots aquests jugadors tenen un paper assegurat. Ells tres i també Thiago Alcantara, que també semblava destinat a fer les maletes per manca de llum de sol a l'ombra d'aquests tres jugadors campions del món.

L'arbre genealògic

Amb l'arribada de Cesc, de fet, el Barça omple el buit que tenia a l'arbre genealògic dels generadors de joc al mig del camp. De Xavi (1980) i Iniesta (1984) ja es saltava a Thiago Alcántara (1991), Sergi Roberto (1992) o altres noms de futur com Espinosa (1992) o Rafinha Alcántara (1993). Cesc, nascut el 1987, esdevindrà el pont ideal entre la generació dels 4 made in La Masia, com Guardiola i Xavi, i una generació diferent, aquella de Thiago Alcántara i Sergi Roberto. Un canvi generacional que ja va veure's ben clar amb Iniesta, un jugador que en paraules de Cesc, "ho té tot, marca les pautes, té l'última passada i col·locació. Un dels jugadors més complets que he vist". Per a Xavi, que els coneix millor que ningú, Iniesta i Cesc "són un luxe per al Barça".

Amb Cesc es recupera la línia de successió del rol de líder al mig del camp, forat generat per una època sense el rumb clar als despatxos, fet que va fer marxar a Cesc. Un cop restablert l'ordre, el Barça té una generació de jugadors que poden marcar el ritme del joc fantàstic. Des d'aquell nascut el 1980 al del 1992, hi ha talent. Però el gran mèrit del Barça i de Guardiola ha estat evitar que aquests jugadors es facin ombra, obligant-ne d'altres a fer les maletes.

Un "4" evolucionat

La gran prova d'això és Cesc, que va deixar clar que venia per viure el repte més gran de la seva trajectòria: guanyar-se un lloc de titular. I per fer-ho, s'adaptarà a mil posicions. Quan Guardiola li va dedicar aquella samarreta, el de Santpedor parlava del dorsal número 4 referint-se a una feina concreta sobre la gespa, feina que podia ser assignada a un número de samarreta. Ara, amb el joc del Barça convertit en un ballet coral amb canvis de posicions que es fan indistintament, el dorsal número 4 que efectivament porta Cesc és més una qüestió simbòlica.

Des que va debutar contra el Reial Madrid aquella matinada de la Supercopa, ha ocupat la banda dreta de l'atac, s'ha reinventat com a fals davanter centre contra el Nàpols, ha jugat al mig del camp al costat d'Iniesta i Thiago. Ha entrat des de la segona línia i ha donat sortida a la pilota davant dels defenses. Cesc, que no té la capacitat de marcar el temps del partit de Xavi i la tècnica individual d'Iniesta, s'ha convertit en un jugador més polivalent i complet. S'ha fet el seu lloc transformant una mica més el concepte del "4" blaugrana. Per a Iniesta, parlar de Cesc és parlar d'un jugador "intel·ligent que ho fa tot molt senzill". Iniesta, de qui el seleccionador de Xile Claudio Borghi ha dit que "és el jugador més senzill que he vist mai", utilitzant l'expressió senzill com a gran elogi, viu un inici de temporada dolç.

De fet, els quatre homes que semblaven incompatibles fa poc viuen dies de felicitat. Xavi s'ha convertit en l'home amb més títols en la història del Barça alçant dues copes. Iniesta juga com els àngels, Cesc ha guanyat tants títols en 10 dies com en tot el seu periple anglès i Thiago ha demostrat que té lloc. El pare de la figura del 4, Guardiola, els ha fet un lloc a tots. Ara: per fer-ho necessitava jugadors diferents tot i ser de la mateixa família.