La temporada somiada
Tot i que encara queda saber els resultats de l'equip de futbol sala, la temporada 2010-2011 ha acabat amb la cirereta del pastís de la Lliga de bàsquet. Xavi Pascual, que en tres anys a la banqueta ja té tantes lligues ACB com Ivanovic i Scariolo, ha aconseguit el rècord de guanyar el 100% dels partits del play-off . No perdre'n ni un és una cosa mai vista, i aquesta proesa arriba en un any de lesions importants (Mickael i Basile) i després del xoc anímic de no arribar a la Final Four del Palau Sant Jordi, l'única recança que ens ha quedat als culers en aquesta temporada somiada. En bàsquet, dos importantíssims títols. En futbol, els dos títols més importants i els màxims reconeixements mundials. En handbol, també el doblet més desitjat amb Champions i Lliga. I no ens oblidem del millor Barça B de la història i del 5 a 0 al Madrid i de... Precisament, ara sí que ja toca parlar del Madrid.
Avui, finalment, Sandro Rosell farà la roda de premsa de balanç de la seva primera temporada com a president. Un dels temes més esperats, perquè ell mateix n'ha fet créixer el suspens, serà el moment en què passarà comptes amb l'equip d'un Florentino Pérez que ha mogut els fils de massa martingales i que ha permès que Mourinho convertís aquells quatre Barça-Madrid en un camp de batalla. Ha arribat el dia, doncs, del que el mateix president debutant n'ha dit "posar els punts sobre les is" al Reial Madrid. La veritat és que ha ajornat tant la seva resposta que, ara que Cristiano Ronaldo i Felipe Reyes ja fa gairebé un mes que són de vacances, tornar a furgar en el passat em fa la impressió que només tindrà l'efecte contrari al volgut. El Barça ja va actuar, quan tocava, demandant la cadena COPE per la insinuació de dopatge del periodista Alcalà i ja va denunciar Mourinho a la UEFA per les seves acusacions, gravíssimes, de guanyar partits i títols de manera escandalosa. El Barça ja va respondre com calia: més que declaracions contundents, calien accions. I aquests deures es van fer per no deixar-nos trepitjar. Ara, a l'hora de parlar, Rosell ha de recordar que el 14 d'agost ja hi ha un altre Madrid-Barça i que potser serà més intel·ligent que, una temporada més, nosaltres hi posem el futbol mentre ells hi posen l'esbroncada. Si jo fos president, avui seria contundent però moderaria el missatge, tot i el risc de quedar una mica tebi davant dels socis, que són els únics per als quals ha de governar. En qualsevol cas, digui el que digui avui, sigui suau o sigui greu, ja sabem, d'entrada, que aconseguirà ofendre la Central Lechera. Ells viuen ofesos, d'ofici.
