Publicitat
Publicitat

Un Barça pacient i disciplinat mou la pilota amb criteri fins a desfer la defensa rival

El rigor tàctic dels joves desordena l'espès BATE

Prova superada. Tot i que Guardiola havia deixat clar en roda de premsa que el duel amb el BATE Borissov no era un examen per als joves, tots ells van tenir una participació destacada, impassibles a l'estrès emocional de sentir l'himne de la Lliga de Campions en un Camp Nou que, malgrat estar molt buit (37.374 espectadors), segueix sent tot un Camp Nou per a algú que puja del filial i vol agradar en la seva estrena.

L'aparador europeu no ser massa per a cap d'ells. Ordenat i madur, el Barça va trobar l'equilibri entre jugar amb paciència i no jugar lent, fent circular la pilota d'un costat a l'altre per fer bascular la defensa bielorussa, que va patir per tapar tots els forats a temps quan Thiago, Sergi Roberto o Dos Santos feien un canvi d'orientació llarg per enviar la pilota ràpidament als extrems.

Calma, toc i recorregut al mig

El trident del mig del camp va dominar el temps del partit en tot moment, protegit i estable amb un immens Dos Santos de migcentre. El mexicà, fiable jugui on jugui, va entendre sempre quin era el ritme de joc, donant continuïtat en la construcció de la jugada, combinant en curt i en llarg i aportant clarividència durant la sortida de pilota per ajudar Bartra i Fontàs.

Els seus dos socis, Thiago i Sergi Roberto, es van complementar a la perfecció. Mentre que l'hispanobrasiler va intentar explotar el joc entre línies, associant-se preferentment amb el seu germà Rafinha per dins, el de Reus va aprofitar el seu físic, la seva potent arribada a l'àrea. Tot i que no va llegir del tot bé els temps de salt en alguna pilota aèria, sí que va interpretar a la perfecció com atacar la pilota en l'acció del gol.

Per darrere d'ells, el Barça va viure tranquil perquè va comptar amb dos centrals que van gestionar bé una situació defensiva delicada de dos contra dos. Bartra, que va fer un barret dins la seva pròpia àrea petita en una acció defensiva, i Fontàs, a qui van anul·lar un gol, van guanyar els duels amb els dos davanters que el BATE deixava despenjats en atac. Contundents al tall i intensos en el marcatge, van protegir amb seguretat la porteria de Pinto, que va ser un simple espectador.

Pedro i Cuenca, els guapos

Entre tanta cara poc habitual, Pedro i Cuenca es van sentir, per un dia, forts i guapos. Tots dos extrems es van atrevir a encarar els seus laterals quan ho van creure oportú per guanyar la línia de fons, com en l'acció del tercer gol, obra de Pedro; van buscar la diagonal cap a dins per xutar des de lluny, sobretot en els primers vint minuts de partit, i van abandonar els passadissos exteriors per deixar lloc a la incorporació dels laterals, Maxwell i Montoya, que ahir van tenir un escenari molt còmode per representar un rol ofensiu i ajudar durant l'atac estàtic.

En punta, Rafinha va fer de fals davanter centre i va deixar detalls de potència, tècnica i picardia, com també Deulofeu en els seus 25 minuts de glòria. La mobilitat de tots dos va incomodar l'espessa però tova defensa bielorussa que, tot i situar dues línies de quatre molt juntes a la frontal de l'àrea, mai va poder evitar ser marejada per la insultant possessió blaugrana, que va acabar fent un rondo gegant. Un rondo que els que van jugar ahir fan amb la mateixa facilitat al Camp Nou que a Sant Joan Despí.