15/03/2017

El sorteig del Leicester

2 min

En el moment que el Leicester aconseguia la classificació per a quarts de final de la Champions, a la majoria de culers els va passar pel cap que el Madrid ja tenia rival per a aquesta ronda de la competició. I més quan els equips que han quedat són tots d’un nivell molt alt i queda clarament marcat qui és la ventafocs del sorteig. Però pensar que els aparellaments estan manipulats és tan ridícul com veure una mà negra a favor del Barça en l’arbitratge de la remuntada contra el PSG. Prou d’aquesta guerra absurda de Barça i Madrid, no? Mentre a tot el món es posen les mans al cap sorpresos amb la gesta dels blaugranes, admiren la fita històrica aconseguida i ho celebren públicament estrelles del futbol com Lineker, Owen o Gerrard, no pot ser que aquí es doni corda a una petició absurda de repetició del partit o a la discussió de si l’arbitratge era premeditat i consensuat. Ni tan sols a França són capaços de posar l’excusa del col·legiat veient l’actitud poruga amb què van sortir els homes d’Unai Emery.

Però el mateix ridícul que fan ara uns posant en dubte l’honestedat de la classificació del Barça el faran els que diguin que hi ha boles calentes i que per això el Leicester serà el rival del Madrid als bombos. Com quan Mourinho va estar totalment desafortunat preguntant-se unes quantes vegades “per què” quan Pepe va ser expulsat a l’eliminatòria de Champions entre el Madrid i el Barça el 2011. La UEFA, de fet, comença a estar una mica farta d’aquesta guerra entre blancs i blaugranes. En l’època de Platini encara, perquè el francès coneixia perfectament la rivalitat històrica dels dos clubs, la manera que tenen de viure el futbol els llatins i sobretot els espanyols, i passava una mica de tot plegat. Però amb l’arribada a la presidència d’Aleksander Ceferin les coses estan canviant. L’eslovè no acaba d’entendre que s’utilitzi el seu organisme com a arma per atacar-se entre madridistes i barcelonistes. Que es dubti dels sortejos, de les designacions i dels arbitratges.

Sabem que la competició estatal és una altra cosa. Que aquí Villar porta molts anys fent i desfent, que Tebas té les seves fílies i fòbies, que la situació política i les clavegueres de l’Estat són molt profundes i massa sorprenents; però quan parlem de la Champions, sobretot l’actual Champions League i no aquella Copa d’Europa en blanc i negre, no podem ser tan simples. Perquè, si no, perdem credibilitat. I si ara els culers posen en dubte el sorteig alimenten aquells que van dubtar de l’arbitratge només uns dies abans.

stats