La sort somriu al Constància

A diferència de la temporada passada, el Constància va començar el nou curs amb la sort de cara, circumstància que li va permetre sumar el primer triomf davant un defensiu Ontinyent. Tot i que els de Joan Esteva gaudiren de més i millors ocasions durant els noranta minuts, els dos gols que serviren per capgirar el marcador i fer quedar els tres punts a casa arribaren amb una elevada dosi de fortuna a les acaballes del duel. L'empat, obra de Rubén Carreras, va arribar gràcies a la col·laboració de Flor, i un rebot va permetre a Nico (que va ser expulsat per una acció infantil com treure's la camiseta per celebrar el gol quan ja estava amonestat) culminar la remuntada.

El renovat Constància es presentava davant la seva afició i ja des de l'inici va deixar clar que volia agradar als seus. En el tram inicial del matx, els constanciers foren els clars dominadors davant un Ontinyent amb un pla molt clar: fortificar la seva àrea amb molts jugadors a l'espera de trenar una contra en una errada rival o aprofitar alguna jugada d'estratègia. Malgrat el domini local, els valencians s'avançaren en el marcador en un córner.

Verdú va resoldre una pilota dins l'àrea després d'un córner. La defensa inquera no va saber rebutjar-la i Verdú, molt ben situat al segon pal, engaltà l'esfèrica i l'envià al fons de la xarxa de la porteria, que en aquesta ocasió va ocupar Perales per la sanció de Gaspar. El cop no va desanimar el Constància. Nico, per partida doble, i Forteza estigueren a punt d'aconseguir l'empat, però toparen amb un inspirat Flor, amb diferència el millor del seu conjunt.

El pas pels vestidors no va variar el panorama. Els inquers mantenien el control i el monopoli del perill. Flor, que amb una mà espectacular a una rematada de Nico havia evitat l'empat minuts abans, va empassar-se la centrada xut de Rubén que va significar la igualació. El gol va reforçar el Constància, que va resoldre el partit gràcies a un rebot. Nico va recollir un rebuig a la frontal de l'àrea i la seva rematada va ser desviada per un defensa, cosa que va descol·locar Flor, que no va poder fer res per evitar la diana. Els de Joan Esteva sumaren el primer triomf del curs amb el somriure còmplice de la fortuna.