Publicitat
Publicitat

La son, el somni i l'insomni

Vint-i-quatre segons de partit, marca Pato el 0-1 a favor del Milan i el comentarista de Fox Deportes etziba: "Això li anirà de meravella al partit". No he acabat de dir-li el que penso d'ell i del seu concepte de meravellós quan el seu company m'ho explica: "Perquè el gol del Milan obligarà el Barça a atacar i la defensa li pot quedar descoberta". Textual. La merengada, que encara és majoria entre les locucions sud-americanes, ja té coartada: qualsevol ensopegada del Barça és bona per a l'espectacle i per al just repartiment de títols, que en els últims anys ha entrat en una fase d'anomalia històrica que caldria anar corregint. I així, quan al minut 92 arriba el còrner de l'empat, sento que diuen: "Aquesta jugada pot ser clau". El crit del gol encara dura. I per acomiadar-se amb la mateixa empatia amb als barcelonistes que l'escolten fa una nova declaració d'amor neutral al futbol amb la frase: "De quin gran partit acabem de disfrutar!" Ho deuria dir per la gran contribució al futbol d'atac del Milan. I pensar que tenen set Copes d'Europa…

Pitjor va ser el 2-2 d'Anoeta

Aquest 2-2 és difícil de pair, però més indigerible va ser el de Sant Sebastià. Això és la Champions i el rival era el Milan. I contra un equip ple d'estrelles tancat al darrere té el seu mèrit haver arribat al 2-1.

Ara, esclar, cal saber defensar un còrner (però no era falta a Abidal?) en el temps de descompte, per què hi ha assignatures pendents que van passant de curs i el Barça no les aprova: tancar els partits i defensar a pilota parada. Gerard, torna. I si pot ser, que torni el Migueli i surti com a l'handbol, a les jugades d'estratègia.

Em quedo amb Messi

M'amoïna més haver perdut Alexis i Iniesta que els empats. I m'anima el gol de Villa, venint com veníem de la seva desastrosa passada enrera d'Anoeta, perquè demostra caràcter i tècnica. Des de Charlie Rexach s'han picat molt poques faltes on el porter no hi té res a fer. I em quedo amb la jugada de coratge de Messi que fabrica el gol de l'1-1. Veure'l fer l'eslàlom entre rivals, superar-los per la dreta i l'esquerra i acabar centrant perquè Pedro marqui a plaer és garantia que continuarem veient filigranes impossibles de part d'un noi que no només viu del seu toc de pilota sinó, sobretot, de la seva fam de futbol.

Ara s'ha posat de moda la brometa que, de tant llevar-se d'hora, el Barça s'adorm abans que acabin els partits. Però el problema d'ahir no va ser aquest. Va ser pitjor, perquè, per desgràcia, el Barça ja va sortir adormit. Tenim un equip de somni que, quan li ve la son, ens fa passar nits d'insomni.