El somriure d’Umtiti

BarcelonaEl primer que va arribar fins a Sergi Roberto al córner del gol nord va ser Samuel Umtiti, embogit pel que acabava de viure en els últims set minuts del partit contra el PSG. El francès va saltar el jugador català per plantar-se davant del públic del Camp Nou i celebrar la classificació per a quarts de final. Umtiti no es va endur els titulars després de l’heroica gesta de dimecres, tot i que va demostrar que pot convertir-se per fi en el central indiscutible que el Barça porta gairebé una dècada buscant.

Si ens fixem en les estadístiques i en el fet que fos titular en el gran partit de l’any, el que Luis Enrique i tot el barcelonisme tenien marcat en vermell, Umtiti és el gran encert de la secretaria esportiva de Robert Fernández. S’ha convertit en un jugador imprescindible i ha disputat 15 dels últims 16 partits com a titular. En poc més de mig any ha fet realitat l’avís que llançava el dia de la seva presentació: “No ho amago, soc ambiciós i vull jugar sempre”.

Abans-d’ahir, amb l’arriscada defensa de tres i el plantejament ofensiu de l’equip, tenia un repte majúscul, encarregar-se d’aturar les carreres del potent Lucas Moura i emparellar-se amb Edinson Cavani quan queia a la seva banda. Umtiti va respondre a l’exigència, guanyant tots els duels aeris disputats, sent el futbolista que més pilotes va recuperar. Però la seva capacitat intimidatòria en defensa la va acompanyar de màxima solvència amb la pilota als peus, escollint gairebé sempre la millor opció, filtrant pilotes a dins, i buscant Neymar una vegada i una altra: el francès va fer 28 passades al brasiler, gairebé la meitat de les que va fer ahir, més que cap altra combinació ahir sobre la gespa del Camp Nou.

Umtiti està demostrant molt criteri aquesta temporada a l’hora de sortir jugant des de darrere, buscant una passada interior, i en cas de no veure-la clara no dubta a tornar a començar i mantenir el control. Ha entès des del primer dia la idea futbolística del club, ja que, un cop va veure l’interès del Barça per fitxar-lo, es va passar molt temps mirant tots els partits de l’equip de Luis Enrique. “Feia mesos que anava seguint tots els jugadors. N’he vist tants que conec gairebé tot el club sense ser-hi”, va dir a l’estiu per explicar el seu curs d’aprenentatge accelerat a distància. El francès acostuma a no complicar-se, i ahir, per exemple, va fer només 4 passades en llarg, molt lluny de les 15 de Piqué. De fet, aquesta temporada és el jugador de la lliga espanyola amb millor percentatge d’encert en la passada, un 93,5% de mitjana, per sobre de l’alemany del Reial Madrid Toni Kroos. I això que està entre els deu jugadors de la competició que més pilotes toquen durant el partit, amb pràcticament 70 intervencions. Umtiti no falla.

Fins al punt que el seu compatriota Éric Abidal va vaticinar fa uns mesos a RAC1 que es convertiria en el “Beckenbauer negre del Barça”. Ahir l’exblaugrana es reafirmava en aquesta afirmació en una conversa amb l’ARA. Les prestacions d’Umtiti per créixer i consolidar-se a l’eix de l’exigent defensa del Barça són molt grans. També hi ajuda la seva personalitat. No només és un jugador amb moltíssima seguretat en si mateix, malgrat tenir només 23 anys, també s’ha integrat amb moltíssima facilitat al vestidor del Barça. Ho explicava molt bé Rakitic fa uns dies, quan va admetre: “Tot i que sempre ens enfotem d’ell, sempre riu”. Fa dues setmanes, al Vicente Calderón, a Umtiti se li va escapar un “la concha” mentre celebrava el gol de Leo Messi que donava els tres punts. El francès adaptava al seu estil peculiar el crit que Luis Suárez havia llançat al cel de Madrid: “ la concha de tu madre ”. Al vestidor ha trobat la complicitat absoluta del grup, més enllà dels lligams que té amb Digne i Mathieu pel fet de compartir origen. Ha fet bona relació amb Rafinha i els més joves, però té també l’acceptació del nucli dur de la plantilla. A la Ciutat Esportiva el defineixen com a “rialler i bromista”, però sense aquell punt de “picardia” i mala llet que acostuma a exhibir Piqué.

Dimecres, amb el cos convertit en un torrent d’emocions incontrolable, el francès va passar-s’ho com mai, sent el primer jugador a anar fins a l’Espai d’Animació per posar-se a ballar sense samarreta davant d’un públic totalment lliurat. Mentre la resta de l’equip continuava fent rotllana al cercle central, assumint encara el que acabava de passar, Umtiti donava les gràcies amb un enèrgic ball pel suport incondicional dels aficionats del gol nord. Sempre amb el seu somriure, conscient del significat del seu club.