Publicitat
Publicitat

FUTBOL

El somni de l'ascens s'esvaeix a Almeria

El Girona no pot capgirar l'eliminatòria i cau golejat per 3-0

Queia la nit a Almeria i el xiulet de l'àrbitre donava pas a la invasió de camp i als focs artificials: començava la festa de celebració de l'ascens a la Primera Divisió. Tot el contrari de Girona, que despertava finalment del somni de pujar a la màxima categoria del futbol estatal. La derrota al partit d'anada a Montilivi, en l'última eliminatòria del play-off , va ser una llosa massa pesant per a un conjunt que ho va donar tot a la gespa, i que va acabar golejat. Aleix Vidal, a la primera meitat, i Charles, amb dues dianes a la represa, van anotar per a un Almeria que va demostrar per què és el segon equip amb més pressupost de Segona. Al final, el marcador reflectia un cruel 3 a 0.

L'equip que entrena Joan Francesc Ferrer, Rubi , amb el quart pressupost més baix de la Divisió de Plata, s'havia situat en posicions de promoció d'ascens a la segona jornada, i ja no abandonaria aquells llocs fins al final de la competició. Fins i tot van aspirar a l'ascens directe, però una derrota inesperada a casa contra el Xerez (ja havia perdut la categoria) i una altra derrota amb polèmica al camp de l'Almeria (per un penal no xiulat) van fer que l'equip acabés caient fins a la quarta posició. Ahir, l'Almeria va ser novament el botxí que va decidir la sort dels catalans.

El Girona saltava a la gespa de l'estadi Juegos Mediterráneos amb la difícil tasca de remuntar el 0-1 en contra encaixat dimecres. Necessitaven la victòria, però no va arribar. Tot el contrari. L'Almeria també va guanyar el segon assalt. I amb molta contundència. Demostrant ser millor conjunt sobre la gespa. Més preparat per aguantar la pressió en els moments més delicats. Més sòlid en les diferents línies. Més pensat per jugar amb els millors. Ahir, tot i algunes petites imprecisions, va saber calmar millor els nervis i controlar el tempo del partit, també quan no tenia la pilota.

Els de Rubi van sortir amb ganes, però insegurs. No tenien claredat d'idees a l'hora de construir joc, i els jugadors no s'oferien al mig del camp. Mentrestant, l'Almeria esperava amb paciència, a l'expectativa. Els locals, per la seva banda, estaven més pendents de no perdre la posició defensiva que de construir jugada.

De mica en mica, els andalusos cedien metres. I els gironins n'avançaven, pujant en bloc a l'atac. La trampa acabaria sent mortal per als catalans, ja que l'Almeria va fer mal al contraatac. No al primer, però sí al segon. Chus Herrero va salvar el gol de Charles llançant-se a terra i enviant la pilota a córner. En el servei de cantonada, executat en curt, Aleix Vidal va rebre a la frontal, va despistar el marcador fent mitja volta d'esquena a la porteria i va sorprendre Becerra amb un xut ajustat al primer pal que el porter, esperant la centrada, no va preveure.

L'Almeria s'havia quedat a les portes de l'ascens directe quan va perdre a Vila-real a l'última jornada de la competició. Ahir, a la segona oportunitat, no es va deixar prendre la cartera. L'estadi va esclatar just quan la pilota va tocar el fons de la xarxa, i l'optimisme es va contagiar als jugadors de Javi García, que van passar a dominar a plaer.

Els catalans van intentar reaccionar, més amb el cor que amb les cames. I Felipe Sanchón va tenir, poc després, l'única ocasió clara de gol, amb un xut tímid que va aturar Esteban sense dificultats. El veterà porter local, igual que a l'anada, va saber tancar la seva porteria amb pany i forrellat a la segona meitat, quan el Girona ho va intentar amb xuts llunyans i centrades laterals.

Els últims minuts del primer temps el partit va entrar en punt mort. Cap dels dos tenia la iniciativa, i el joc tornava a destacar més per la precipitació i les males eleccions per totes dues bandes. L'Almeria va reclamar dos penals que el col·legiat no va xiular en considerar que els davanters locals hi havien posat més pa que formatge. Aquestes accions, i dues grogues consecutives a l'Almeria, van encendre els ànims dels seguidors. A l'inici del segon temps, serien els seus jugadors qui els farien aixecar de les seves localitats.

Rubi no va tenir més remei que ordenar que els seus homes fessin un pas endavant, i l'Almeria va trobar l'argument perfecte per matar l'eliminatòria, amb arribades ràpides per les bandes. Amb només set minuts, Iago Falqué es plantava sol davant Becerra i assistia per a Charles, que només havia de llançar-se a terra i rematar al fons de la porteria.

El segon gol va acabar d'estabornir el Girona, que va caure cada cop més en accions més individuals que col·lectives, i que a falta de combinació s'entestava a xutar des de la frontal. Eleccions discutibles i resultats nefastos. Com nefasta va ser la col·locació defensiva en el tercer gol de Charles: una pilota que Esteban va enviar a camp contrari i que ningú no va tocar. Així, el davanter brasiler es va trobar amb l'esfèrica als peus i metres per córrer en solitari, driblar el porter amb comoditat i fer el tercer.

En els últims instants, el Girona va buscar el gol de l'honor per poder-lo dedicar als més de sis-cents aficionats que es van traslladar fins a Almeria, i que no van parar d'animar malgrat els gols en contra. No va arribar. Els catalans es van quedar a les portes de l'ascens i per golejada. Massa càstig per a un conjunt atrevit i amb ganes de bon futbol, i que desitjava convertir-se en el vuitè català que pot jugar a la Lliga dels millors.