Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

Si el Barça puntua a Moscou, ja serà als vuitens de final

A un sol pas d'obrir la porta d'Europa

Desenes d'aficionats esperaven a un grau sota zero l'arribada del Barça a l'estadi Luzhniki de Moscou. Alguns no tenien entrada per al partit d'avui i només van veure els jugadors passar dins de l'autocar. Tres o quatre segons, com a màxim, per a uns aficionats que, en alguns casos, havien conduït sis hores per arribar a l'estadi i intentar veure els jugadors d'un Barça que aixeca passions allà on va.

L'equip blaugrana torna a Moscou després d'una dècada per jugar-se la classificació als vuitens de final de la Lliga de Campions. A partir de les sis de la tarda hora catalana es trobarà cara a cara amb un Spartak que viu contra les cordes, ja que necessita sumar els tres punts si vol seguir amb opcions en la principal competició de grups. El Barça de Tito Vilanova, en canvi, en té prou amb un punt per obrir una autopista que porta a Wembley, malgrat que, com va deixar clar ahir Cesc Fàbregas, representen "un equip en què no val empatar, cal sortir a guanyar el partit". De fet, cal sumar els tres punts per assegurar la primera posició del grup, no fos cas que el Celtic -que sortirà a jugar un cop acabi el partit de l'estadi Luzhniki- guanyés a Lisboa.

Precisament, la derrota del Barça a Glasgow contra els homes de Neil Lennon ho va alterar tot. La idea era guanyar al Celtic Park per ja estar classificats i poder donar descans a molts jugadors que solen ser titulars avui a la capital russa, on s'esperen temperatures de dos graus sota zero a l'hora del partit. Però de sobte, el partit contra l'Spartak queda marcat de color vermell al calendari i Tito Vilanova farà sortir un equip dels que fa patxoca perquè intentin jugar el seu futbol sobre una gespa artificial d'última generació. Una gespa amb calefacció a sota per evitar que la neu no agafi. L'estadi, de fet, fa goig d'ençà que va ser reformat per aconseguir la categoria d'estadi cinc estrelles de la UEFA. "Ni el fred ni la gespa poden ser excusa. Últimament ja hem jugat a Bielorússia i en llocs freds i, com a jugadors, estem acostumats a diferents tipus de superfícies", admetia ahir un Cesc Fàbregas que, després de descansar contra el Saragossa, aquest vespre segurament serà titular.

Qui també torna a la titularitat en un partit de competicions europees és Sergio Busquets, sancionat durant els dos partits contra el campió d'Escòcia. El migcampista vallesà va veure la targeta vermella precisament en el mateix partit en què va lesionar-se Carles Puyol, a Lisboa. Un Puyol que avui pot jugar al mig de la defensa catalana, malgrat que, amb Mascherano descansant l'últim dissabte, la presència de l'argentí és una opció que guanya pes.

Piqué torna a Moscou

En canvi, qui jugarà segurament serà Gerard Piqué, que torna a l'estadi on va guanyar la primera Lliga de Campions amb la samarreta del Manchester United. Llavors el central barceloní va jugar diferents partits de la fase de grups, però no va vestir-se de curt per participar en una final en què Cristiano Ronaldo va marcar de cap, va fallar un penal i va aixecar la copa gràcies a la relliscada de John Terry.

Vilanova ha anat recuperant efectius de mica en mica, malgrat les baixes de Cuenca, Alexis, Thiago i Marc Bartra, que es va lesionar just en l'últim entrenament abans de volar cap a terres russes. Contra el Saragossa, va proposar una alienació sense jugadors reconvertits, és a dir, amb una defensa formada per fi per defenses i no pas per migcampistes reconvertits. Una defensa que haurà de controlar la velocitat d'Ari i Emenike, dos homes que ja van donar molts maldecaps al Camp Nou i que avui seran l'estilet d'un Spartak que no en fa prou amb un empat. Unai Emery va parlar del Celtic com d'un model a seguir, malgrat que l'equip de Neil Lennon es va jugar tots els diners als atacs a la contra. El Celtic, però, tenia una xarxa per si queia. I l'Spartak, no. Si cau, es farà mal i Emery quedarà tocat.

Unai Emery, malgrat les floretes que li va tirar ahir Tito Vilanova, no ha derrotat mai el Barça en 14 partits, ja sigui amb l'Almeria, el València o el club amb més aficionats de Rússia, l'Spartak. Amb l'equip pendent de punts a la lliga i cuer a Europa, Emery no deixa de rebre crítiques d'un club que té un entorn molt potent i on es demanen resultats en poc temps als entrenadors. Emery té les baixes de jugadors claus com el brasiler Romulo, autor del primer gol al Camp Nou; l'irlandès nascut a Glasgow Aiden McGeady, i l'internacional rus Bilyaletdinov. A més, dos dels millors jugadors locals, el georgià Ananidze i Welliton, són dubte després de no haver jugat en l'últim partit de lliga. Ananidze ja hauria d'estar preparat, ja que es va perdre el matx contra el Volga per la mort del seu pare.

Un únic triomf a Rússia

Els dubtes i la pressió són per a un Spartak que espera fer-se d'or, ja que totes les entrades de l'estadi més gran del país s'han venut. El Barça, amb Leo Messi en estat de gràcia, afronta el partit confiat, malgrat el record de Glasgow i de tots els partits en què s'ha picat pedra per arrencar empats a l'est d'Europa. Des de la fi de la Unió Soviètica, el Barça ja ha jugat cinc cops a Rússia i només hi ha guanyat una vegada, ara fa 10 anys exactes al camp del Lokomotiv per 1-3. Els altres quatre precedents són dos empats al camp del Rubin Kazan amb Pep Guardiola de tècnic, i dos empats a Moscou a principis de la dècada dels anys 90 amb Guardiola de jugador i l'holandès Johan Cruyff a la banqueta: 1-1 amb el CSKA el 1992 i 2-2 amb l'Spartak el 1993.

També cal sumar-hi un empat al camp del Dinamo als anys 80 amb Luis Aragonés d'entrenador, a la Copa de la UEFA. Eren altres èpoques, amb la perestroika canviant l'URSS, amb l'escenari del partit d'avui batejat com a estadi Lenin i amb un Barça que patia a la UEFA. Avui, en canvi, el Barça està obligat, per prestigi, a sumar els punts que li permetin seguir caminant amb pas ferm en una competició on ha guanyat la fama que l'ha fet ser tan admirat en ciutats com Moscou.