Publicitat
Publicitat

Tot sigui per ser estimats

Hi estic d'acord: aquest partit està sobrevalorat. Jo no el sobrevaloro: hi dono molta importància. Però l'entrenador i els jugadors de l'Espanyol han madurat i ja són capaços de relativitzar-lo, de creure's allò que diu que només hi ha tres punts en joc. Quan amb aquell to d'arrogància tan culer ens acusen que salvant-nos de baixar a segona i guanyant el Barça ja tenim la temporada arreglada, la meva resposta és que tant com això potser no, però que força arregladeta sí que ens queda. I no crec que als culers els hagin de preocupar les nostres fonts de felicitat. No obstant, potser quan aconsegueixin que el principal rival recuperi els grans valors històrics que ara li han descobert, es dedicaran a resoldre quins han de ser els motius de la nostra felicitat.

Ahir l'Espanyol va sortir viu del camp del Barça. Fins i tot es pot parlar de derrota digna. De fet, abans de començar el partit ja havíem aconseguit els nostres objectius: no ser els convidats de pedra d'una celebració que ens molesta (amb aquell " Campeones, oé " tan nostrat) i mantenir Europa a prop. Després, cap targeta vermella, cap cinquena groga, cap lesionat important, la moral intacta… Si s'analitza fredament, el resultat global no és negatiu.

Però és el derbi! I en el derbi hem de fer-los enfadar, en el derbi hem d'espantar una mica, en el derbi els hem de recordar que d'aquí vint dies tenen un partit molt important i fer reviure l' esperit Ayfuch . Ahir no vaig veure en els ulls dels nostres jugadors aquella mirada dels últims anys. La suplència de Luis ja va ser tota una declaració d'intencions. Amb un plantejament més intens, gairebé segur que també hauríem perdut i que tindríem l'equip més tocat per als tres últims partits. Però avui, el to vital per fer front als nostres amics de feina i de bar seria un altre.

El que més greu em sap és que no crec que hagi estat una estratègia vinculada a la fidelitat a un model de futbol, ni un càlcul pensant en els tres últims partits. Penso que hem caigut ens els seus arguments: estem preparats per al seu menysteniment però no per als seus atacs. Després del Delapeñazo , però sobretot de l'empat a casa la temporada pasada, Pochettino no ha pogut resistir els atacs als quals ens vam veure sotmesos (violents, antifutbol…). Perquè a diferència d'altres enemics amb què el Barça es retroalimenta, nosaltres no tenim ningú que ens defensi. I hem decidit fer cara de tontos a veure si així les bufetades són més fluixes. I funciona: per exemple, la retransmissió de la ràdio pública catalana ha estat més pròxima a la imparcialitat. Si ens portem bé, tenim premi.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT