On ha perdut el Barça l'essència?

BarcelonaDos partits no poden desfer la feina feta durant anys. No poden dinamitar les bases d'una manera de jugar a futbol que, entre títols, va ser elogiada arreu del món. Però sí que poden rescatar aquella por invisible que va despertar ja l'any passat amb les derrotes contra el Madrid a la Lliga i contra el Chelsea a la Champions. Què li passa al Barça? S'ha acabat un cicle?

Per què no juga com abans?

El debat ha de fer una primera parada obligatòria en el joc de l'equip, perquè va ser justament l'estil el que va fer que aquest Barça toqués el cim. Com cada any, s'ha evolucionat per trobar solucions als problemes que s'arrossegaven i s'ha fet un pas endavant per ser més directe, per tocar menys horitzontalment i trobar abans el camí recte a porteria. Tot, però, sense deixar d'apostar per dominar la possessió i ser protagonista. Les conseqüències han sigut diverses: un equip precipitat, més separat, amb una pressió menys efectiva i la necessitat de multiplicar Busquets en tasques preventives. Tot neix de la frustració que una altra muralla defensiva (la del Chelsea, com la de l'Inter dos anys abans) va generar a la plantilla més capaç ofensivament. Gastat el cartutx d'un davanter centre referencial (Ibrahimovic i el 4-2-3-1), la renovació va buscar-se per fora, amb extrems més purs i dos laterals (no un, dos) d'enorme recorregut. Passar pel vertigen ha fet menys previsible el Barça (marca més gols que abans), però també més vulnerable (n'encaixa més).

Quin és l'estat físic del grup?

En aquest context de més exigència defensiva, el rendiment irregular de l'equip ha fet centrar l'atenció en la preparació física de la plantilla, malgrat que el treball de l'staff tècnic és idèntic al que es va seguir en els anteriors anys. Per acabar la temporada de pujada, sempre s'ha assumit una baixada entre el gener i el febrer, mesos destinats a una càrrega muscular superior que treu velocitat als futbolistes per aportar-los potència. L'anada dels vuitens de final sempre havia costat al Barça (dos empats i una derrota en quatre anys), però en aquest cas l'equip ha semblat que hi arribava una mica més espès, menys fresc. "Potser ens ha faltat un punt de nervi", reconeixia dimarts Jordi Roura. Alguna golejada irreal i alguna victòria fàcil, fruit del talent, van camuflar la falta de mobilitat i precisió de l'equip just abans de la setmana decisiva.

Com afecta la baixa de Tito?

Quan un equip no passa pel seu millor moment (físic o mental), agraeix qualsevol extra positiu que l'assereni, li transmeti calma, li redirigeixi el rumb si fa falta o li confirmi que la direcció és bona. L'absència de Vilanova, que ha rebut la visita de Rosell i Josep Maria Bartomeu a Nova York, ha fet molt més complicat aquest procés i ha deixat l'equip sense director d'orquestra. La provisionalitat de Jordi Roura fa difícil que, com a segon entrenador, sacsegi l'equip en excés o lideri més del compte un vestuari en què jugadors amb molt de pes volen disputar cada minut.

Perjudica tenir tanta superioritat a la Lliga?

El ritme i la intensitat d'un equip s'agafa amb partits. Com més i més exigents, millor. És la competició la que prepara els jugadors per al dia clau. "Hem tingut molt desgast a la Lliga", admetia Roura per resumir la gesta que va fer que l'equip signés el millor inici de la història del campionat. El Barça, però, ha arribat al sotrac actual sense haver començat a gestionar l'avantatge de punts que té amb l'Atlètic i el Madrid. És a dir, sense especular, rotar jugadors ni deixar de competir.

Mourinho ha trobat la tecla?

La sensació és que aquest Barça més directe és més dèbil contra el Madrid i que Mourinho ha aconseguit crispar-lo. L'èxit del portuguès no va ser l'1-3 sinó veure els blaugranes que ho protestaven tot a l'àrbitre, que atacaven amb Piqué al minut 60 i que estaven impotents davant Cristiano. Els cinc clàssics amb Vilanova deixen el Barça amb una victòria, dos empats i dues derrotes. Però si tornen els triangles, el toc de pilota i l'essència del joc del Barça, Mourinho tornarà a no tenir-ne prou amb contraatacs.

Afecten els fronts oberts fora del terreny de joc?

La directiva i la secretaria tècnica han actuat bé davant la baixa de Vilanova, que avui s'ha trobat amb Rosell per planificar el futur. Però no s'ha gestionat bé la renovació de Valdés i no s'ha marcat un discurs clar a l'hora de parlar dels àrbitres abans del clàssic. Amb alguns directius més pendents de ferides del passat, l'actual junta haurà de prendre decisions més enllà de tornar a recordar que segurament Neymar serà blaugrana.