Publicitat
Publicitat

ESPÈCIE PROTEGIDA

La setmana tràgica

Divendres 16. Debat de candidats a Esport3. Un amic que no l'ha vist em pregunta qui l'ha guanyat: David Clupés i Raquel Mateos, contesto. Pel que fa als candidats, Oliveró -que havia de guanyar- perd; Collet -que hi tenia molt a perdre- deixa la porteria a zero, i Baqué -que no hi tenia res a perdre- és el fals guanyador.

Dissabte 17. Del Cerro Grande impedeix que el bon joc contra el València es tradueixi en un bon resultat. Un déjà-vu . Perdem a l'últim minut, perdem per culpa d'un error arbitral, ens tornen a robar a València. Tot això ja ens ha passat. Em sembla estrany veure mans on no n'hi ha. Però és una jugada ràpida i puc arribar a entendre l'error. Però no assenyalar la falta prèvia a Forlín no pot ser una equivocació. Per completar la seva actuació cruel i incompetent, expulsa dos jugadors.

Diumenge 18. No em trec del cap el que l'àrbitre de l'estrany cognom ens va fer ahir. Començo a pensar que potser sí, que els que veuen conspiracions per la nostra bel·ligerància contra el repartiment dels drets televisius tenen raó. No m'agraden les visions conspiratives, però segur que de vegades n'hi ha. També em plantejo què passaria si aquest penal l'hi xiulessin a un dels dos grans. Que què passaria? La resposta és clara: no passaria.

Dilluns 19. El cafè del matí em regira l'estómac per un article del meu admirat Sergi Pàmies en què barreja els seus legítims problemes amb l'Espanyol amb la mort accidental d'un nen a Sarrià. A la tarda el meu mal d'estómac empitjora: mai he passat tanta vergonya per ser perico. I no busco excusa: per desgràcia, aquests feixistes violents també són pericos. No són l'Espanyol, però també són l'Espanyol. Oliveró perd una gran oportunitat i sembla gaudir de la situació. Mai mereixerà ser president. Molts membres de l'Apmae s'avergonyeixen.

Dimarts 20. Amics culers em traslladen la seva solidaritat. Fins i tot alguns dels més antipericos. Els ho agraeixo. Però també em dol: si fins i tot a ells els faig llàstima és que estem molt malament.

Dimecres 21. Mentre dino amb dos grans pericos rebo la confirmació que algú amb poder ens vol mal: quatre partits de sanció per a Sergio García. Un "pocavergonya" dit per Sergio és un greu insult. Un "fill de…" dit per Pepe, només un menyspreu. Aquesta és la justícia de la Lliga. Una justícia en què és pitjor qualificar un àrbitre que lesionar un jugador.

Dijous 22. Per fi una bona notícia. La nostra sort està canviant. El gran xef perico Albert Raurich, del restaurant Dos Palillos, rep la seva primera i merescuda estrella Michelin. Diumenge, si tots tenim clar a qui hem de xiular i a qui animar, confirmarem el canvi de tendència contra el Getafe.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF