ENVIAT ESPECIAL A MADRIDPer setè cop consecutiu, Josep Guardiola va marxar del Santiago Bernabéu amb la satisfacció de la feina ben feta. Set cops el tècnic de Santpedor ha visitat com a tècnic aquest estadi i set cops ha desesperat l'afició local.
En un duel que va evidenciar més que mai la diferència de caràcter de dos equips units per una rivalitat eterna, el Barça va remuntar un gol de Cristiano Ronaldo ballant amb la pilota sobre la gespa del Bernabéu, deixant l'eliminatòria de Copa del Rei coll avall. El triomf a l'estadi de l'etern rival sempre es dolç, però el d'ahir ho va ser especialment també pels golejadors: Puyol i Abidal, jugadors convertits en símbol d'un caràcter i un esperit irreductible.
Amb la banda sonora de fons dels xiulets del públic local, els jugadors del Barça van ridiculitzar la proposta futbolística d'un Mourinho que va demanar a futbolistes consagrats a escala internacional que es convertissin en un equip malcarat, obsessionat només a mossegar turmells. Més enllà dels noms, el talent col·lectiu de l'equip va desballestar una de les propostes més defensives ideades darrerament pel tècnic de Setúbal. Donant velocitat al toc i aprofitant la velocitat explosiva d'un Alexis Sánchez meravellós, el Barça va saber de nou aixecar un marcador advers, com ja havia fet en l'últim 1 a 3 de Lliga o en el partit d'anada de la Supercopa d'Espanya. Perquè Cristiano Ronaldo, jugant sol contra el Barça, el seu públic i el món, s'havia inventat un gol en una jugada aïllada que va servir per tapar durant uns minuts la realitat. Una realitat que va tornar a aparèixer amb tota la seva crueltat davant dels ulls dels aficionats madridistes a la segona part: el Barça segueix sent molt superior, i fins i tot gaudeix jugant al Santiago Bernabéu, impartint càtedra amb controls de pilota impossibles. Humiliat, el públic local va veure amb impotència un rondo sense fi del Barça.
Un 'catenaccio' blanc
Mourinho havia admès a la prèvia que encara no sap com derrotar el Barça. 24 hores després seguia sense saber-ho. En la seva recerca d'aquest sistema per aturar el Barça, Mourinho va provar nous actors en una tàctica eminentment defensiva. Altintop, que tot just ha jugat 30 minuts a la Lliga, va aparèixer a l'onze inicial de lateral, amb Pepe, Lass i Xabi Alonso liderant un mig del camp que mossegava i servia pilotes a un trident ofensiu destinat a fer mal a la contra: Cristiano, Higuaín i Benzema.
Pepe, situat al mig del camp, va erigir-se en el líder dels locals. En la metàfora que explica allò en què s'ha convertit un equip que solia presumir de ser senyor. Violent com sempre, Pepe va fer comèdia, va fer mil faltes i va agredir Messi trepitjant-li la mà quan l'argentí era a terra. Frustrat, Pepe va encarnar la impotència d'un Madrid superat per un Barça en què el col·lectiu brilla per sobre dels noms propis. Posats a posar-li cara, la d'ahir va ser aquella d'Abidal, que va fer el seu segon gol en blaugrana just després de renovar. Si el primer l'havia fet a San Mamés també en una eliminatòria de Copa immortal, el segon el va fer al millor escenari possible i en el millor moment. Poc després, Mourinho substituïa un Pepe que havia escrit una pàgina trista en la història del Madrid, com aquell dia que Juanito va trepitjar Lothar Mathaus.
Veient les alineacions, el guió era el previst. El Barça va tocar i tocar, buscant espais. L'equip de Guardiola va dominar sempre, però Cristiano es va inventar una contra als 10 minuts de partit que va acabar amb l'1 a 0 quan el seu fort xut va passar per sota les cames de Pinto. Un miratge, tot plegat. Ben cert és que al descans el marcador era el mateix, però l'única explicació era que per un cop, faltava punteria. Andrés Iniesta, Lionel Messi i Alexis Sánchez van topar amb el pal i un Casillas que, curiosament, va acabar xiulat pel seu propi públic quan xutava pilotes fora del camp. El porter, sempre mortificat pel Barça, poc va poder fer quan els defenses blaugranes van decidir assumir per un cop la responsabilitat de fer els gols que Messi, Alexis o Iniesta no aconseguien. Perquè en el fons, si al descans el Barça perdia o si el resultat va ser només d'1 a 2 va ser per una senzilla raó: falta de punteria o encert d'un Casillas que rep gols però evita golejades. Cesc, tot caràcter, Xavi i Iniesta van assistir, van crear espais i ocasions, però el Madrid aguantava en defensa, aferrant-se a la seva mentida.
Guardiola no va tocar res al descans tot i el resultat advers, ja que sabia que els gols arribarien. Una senzilla qüestió d'inèrcia. Mourinho no sabia gaire bé què fer i seguia condemnant la seva afició a veure com l'equip més car del món es defensava com un equip barroer. Puyol, crescut, va marcar un gol molt similar a aquell que va fer el dia del 2 a 6, rematant de cap de manera estètica el gol de l'empat després d'un impecable servei de córner de Xavi Hernández. De nou, la vella connexió d'aquests dos companys en mil aventures. El gol, a més, evidenciava els problemes locals, ja que, com ja li havia passat al Madrid davant del Màlaga, els blancs van fallar defensant jugades d'estratègia.
De fet, els madridistes van acabar fallant en tots els aspectes, perquè el seu tècnic va idear una tàctica pensant a intentar classificar-se, i la derrota per 1 a 2 els deixa gairebé fora de la Copa. Un triomf dolç que va arribar gràcies a una assistències meravellosa de Messi, que va deixar sol un Abidal crescut. Tocant i fent del futbol de toc un argument, el Barça va inventar-se un gol per superar la muralla física d'un Madrid que va cosir a patades el crac argentí. Potser no va marcar, però Messi va assistir i va donar la cara, cedint la glòria a Abidal.
El segon gol va obligar Mourinho a fer canvis ofensius, però els blancs no van saber posar en problemes un Pinto molt atent en tot moment. De fet, la temperatura del Bernabéu va pujar en els últims minuts només perquè el Madrid va perdre els papers amb faltes violentes que Muñiz Fernández no va saber controlar. Mantenint el cap fred, el Barça va saber aguantar la pilota per aconseguir la cinquena victòria en set partits al Bernabéu. Ahir, el Barça va esdevenir el primer equip que visita set cops aquest estadi sense perdre. Història en moviment.
