Publicitat
Publicitat

Un senyal de fum i cendra

La segona final de Wembley no comença bé. Quan semblava que ens havíem escapolit del malson del Reial Madrid, de la sobredosi de José Mourinho i de les acusacions de racisme, hi ha un altre entrebanc inesperat. Una altra vegada un volcà islandès sembla que ha decidit fer la guitza al barcelonisme en les dates més decisives. Pep Guardiola, que ens ha acostumat a viatjar el mateix dia de partit i estalviar-nos una picossada en nits d'hotel, ha hagut de volar a Londres cinc dies abans de la final per esquivar el risc que la cendra del volcà impertinent impedís volar l'equip quan tenia previst. A partir d'avui, caldrà continuar la preparació -física, anímica i tàctica- a les instal·lacions de l'Arsenal.

A Guardiola se li ha estroncat un pla perfectament elaborat de compte enrere camí de la quarta Copa d'Europa. Tot, fins ara, li havia sortit rodó: havia recuperat tots els jugadors lesionats i, en haver guanyat la Lliga dues jornades abans del final, havia deixat que l'equip celebrés, festegés, rigués i ballés per treure's la pressió del damunt. Havia permès que en les celebracions amb l'afició (ni que fos amb una minirua per quatre carrers de les Corts) es tornés a la simbiosi plantilla-culerada perquè, tots plegats, recuperessin la normalitat anímica, la tranquil·litat anímica per disputar el partit més important dels últims dos anys.

Després de tres dies d'esbarjo, els jugadors havien tornat a redós de Guardiola disposats a assolir el to convenient per arribar a trobar la guspira, allò que en Pep va definir com a " ritmo chisposo " i que és el Sant Grial de l'èxit del Barça. Si el trobem, no tenim rival que ens pugui frenar. Tot rutllava segons la planificació mil·limètrica. I, de cop i volta, l'erupció d'un volcà adormit durant mil anys, les cendres i el neguit per si es tanca l'espai aeri i es cancel·len vols, ha capgirat la manera d'enfocar la final. És una distracció de causa major altament inoportuna. L'equip rai, que ja és a Anglaterra. De jugar, jugaran.

Però l'afició té un problema inèdit. Hi ha 25.000 persones, amb l'entrada a la mà i amb un viatge pagat que no saben com muntar-s'ho per arribar a Wembley per animar al Barça. Les informacions de les autoritats, dels homes del temps i dels experts vulcanòlegs són, a cada hora, més contradictòries. I aquesta no és la millor manera d'arribar a una final de la Lliga de Campions. L'afició també sol fer una preparació psicològica durant la setmana, similar a la dels jugadors, i ara per ara està patint, massa pendent de mirar el cel, creuar els dits i decidir si pel Barça està disposat a suportar dues pallisses d'autocar de les que no s'obliden mai, de les que només es fan per amor.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT