Esports 09/08/2015

Entre els sentiments i la professionalitat

El Barça-Sevilla de la Supercopa serà un partit especial per a Rakitic, Adriano, Alves i Denis Suárez

Martí Molina
4 min
Alves i Iniesta en l’entrenament d’ahir. Al fons, el croat Ivan Rakitic, que va fitxar pel Barça l’estiu passat.

BarcelonaEl Barça i el Sevilla estrenen la temporada a Tbilissi, a la final de la Supercopa d’Europa. El primer títol oficial en el primer partit oficial del curs 2015-2016, una temporada especial per als dos conjunts, ja que els blaugranes opten als sis títols i els andalusos disputaran la Champions com a premi per ser els vigents campions de l’Europa League. El partit en si té prou al·licients, però hi haurà quatre futbolistes que, des de la gespa o des de la banqueta, tindran un sentiment contradictori. És el cas dels blaugranes Ivan Rakitic, Adriano Correia i Dani Alves, a més del sevillista Denis Suárez. Els quatre jugaran per primera vegada una final a partit únic contra el seu exequip. “Sempre seré sevillista de cor, excepte dimarts”, justificava Rakitic després de l’entrenament d’ahir amb el Barça.

Dels quatre jugadors, molt possiblement el migcampista croat serà el que viurà aquest sentiment contradictori amb més intensitat, ja que va passar-se quatre temporades al conjunt andalús i només fa un any que porta la samarreta blaugrana. “Hem de ser sincers, tinc molt de sevillista. Però sé on sóc i treballaré el millor que pugui per al club [Barça], per als companys i l’afició”, afegia. També va fer el canvi d’aires l’estiu passat Denis Suárez, tot i que en el cas del jove jugador tan sols va estar un any a la disciplina blaugrana, en concret al Barça B, i va fer les maletes al Sevilla en condició de cedit per dues temporades.

Blaugranes i sevillistes només han disputat tres finals de competició oficial al llarg de la seva història. El partit més antic es remunta al 1948, a la Copa Eva Duarte, que es va adjudicar per 1-0 el Barça amb un gol de César. Les altres dues són molt més recents. Una és de bastant mal record per als interessos culers, la de la Supercopa d’Europa que van perdre per 0-3 l’any 2006, precisament amb Dani Alves i Adriano Correia a l’equip titular. La següent -en aquest cas a doble partit- va ser la Supercopa d’Espanya del 2010, ja amb Alves i Adriano vestits de blaugrana, que es va endur l’equip que aleshores entrenava Pep Guardiola després de remuntar el 3-1 del Pizjuán amb un 4-0 al Camp Nou.

L’últim a fer el canvi

Jugar contra el teu exequip mai és fàcil, sobretot si va ser allà on vas explotar com a futbolista i això et va permetre fer el salt a un club de més prestigi i pretensions a nivell de títols, com pot ser el Barça. Rakitic va arribar al conjunt andalús l’estiu del 2010 procedent del Schalke 04 alemany i amb uns registres discrets a nivell de partits disputats -uns trenta per temporada- i de gols marcats -una mitjana de quatre per curs-. En canvi, al Sánchez Pizjuán va veure com les seves estadístiques particulars milloraven notablement fins a la quarantena d’enfrontaments per temporada i el doble de gols, i va tancar la seva etapa amb una Europa League, el seu primer títol europeu fins aleshores. El curs 2013-2014, just abans de fitxar pel Barça, va ser la seva millor temporada, enfilant-se fins als 52 partits i anotant ni més ni menys que 15 gols.

Rakitic va ser un ídol al Sevilla, igual que ho va ser Dani Alves, que va vestir la samarreta andalusa durant sis temporades, del 2002 al 2008. En el cas del lateral, va aterrar al Pizjuán quan tan sols tenia 19 anys, procedent del Bahia, i des del primer partit es va guanyar el cor dels aficionats locals gràcies al seu caràcter competitiu. A Dani Alves li van ploure ofertes de diferents clubs, entre els quals el Reial Madrid, però acabaria arribant al Barça a canvi de 35 milions, comptant la quantitat fixa i la variable.

“Aquell partit va ser molt especial, sobretot per tot el que havia viscut i après a Sevilla. Quasi tota la meva vida com a professional l’he passada allà i jugar contra els que van ser els meus companys va ser… diferent”, explicava el lateral poc després del primer partit contra el seu exequip, el novembre del 2008.

Finalment, Adriano Correia també va estar-se sis temporades al Sevilla (del 2004 al 2010), i el seu pas va ser igualment important, tot i que no tant pel que fa als partits disputats, ja que en va jugar una quarantena menys que el seu compatriota. Però les circumstàncies personals eren similars, ja que Adriano també havia aterrat a Sevilla amb 19 anys. En aquelles temporades va aixecar dues Copes del Rei, una Supercopa d’Europa i dues Europa Leagues, però el salt al conjunt blaugrana li va obrir les portes a la selecció brasilera, encara que amb timidesa i sense arribar a participar en les grans cites. “Les sensacions són molt diferents -explicava l’any del traspàs-. Recordo que abans sempre tenia por de jugar contra Messi. Ara tinc respecte pels meus excompanys”.

Vist des del Pizjuán

Al costat contrari, Denis Suárez viurà el partit amb la samarreta sevillista després que aquest estiu s’hagués especulat amb un possible retorn de la cessió, inicialment per dos anys. Però el fet que el Barça tampoc hauria pogut inscriure el jugador fins al gener, arran de la sanció de la FIFA, va fer que el gallec es quedés a Sevilla.

Els sentiments són contradictoris en tots, però s’imposa la professionalitat. “Evidentment que serà especial -explicava Suárez la setmana passada-. Molta gent es pensava que m’establiria al Barça. Tinc moltes ganes que arribi el partit, i espero poder guanyar la Supercopa, pel que significaria per nosaltres i perquè suposaria derrotar l’equip que acaba de guanyar el triplet”.

Abelardo reconeix l’interès de l’Sporting per Halilovic

Després que el Barça anunciés oficialment que tenia la intenció de cedir Alen Halilovic durant un any, diferents clubs s’han posat en contacte amb el conjunt blaugrana per aconseguir els serveis del jove migcampista croat. Un dels equips ha sigut l’Sporting de Gijón, que entrena l’exblaugrana Abelardo Fernández.

El tècnic va reconèixer aquest interès en roda de premsa, però va expressar les seves reserves per l’elevada fitxa del futbolista croat. “Esclar que m’agradaria que vingués, però és complicat perquè no tenim un milió per pagar-li”.

Un dels clubs que està ben situat per incorporar Halilovic és el Celta de Vigo, en aquest cas per entrar en una operació de traspàs amb Nolito. L’Hamburg alemany també s’ha afegit a la lluita, si bé el Barça prefereix que la cessió sigui a un club de la LFP.

stats