Publicitat
Publicitat

L'AMENAÇA BLANCA

Els antecedents 'policials' de Pepe posen en alerta el Barça abans de la final de Copa

Un sant baró

"Mai m'havia passat això a la meva carrera i demano perdó". Aquest era Pepe -Képler Laveran Lima Ferreira- just després del partit entre el Reial Madrid i el Getafe de la temporada 08/09, en què el jugador brasiler nacionalitzat portuguès va protagonistzar una de les agressions més famoses dels últims temps -a Casquero, del Getafe- i que gràcies a internet i les noves tecnologies va poder veure tot el món. Pepe es disculpava immediatament un cop acabat el partit -per intentar rebaixar la dura sanció (10 partits) per allò del "penediment espontani"- dient que era el primer cop que li passava una cosa semblant en un camp de futbol. Potser abans mai li havia clavat dues puntades peu a un jugador que havia caigut a terra per una empenta seva, ni li havia clavat un cop de puny a un altre rival just després (a Albín), però a Porto ja tenia fama de ser un jugador dur. "En lloc de cames té tisores, perquè ho talla tot en defensa", deien des de Portugal l'estiu del 2007, quan el Madrid va pagar 30 milions d'euros per ell al Porto. Però després de les magarrufes a Casquero i Albín, Pepe ha protagonitzat algunes altres escenes semblants en què demostra que allò no va ser un cas aïllat en la seva carrera.

En el futbol espanyol altres jugadors han tastat ja el joc viril de Pepe, però un dels últims equips que va veure en directe el Pepe més fora de sí va ser l'Olympique de Lió en el partit de tornada dels vuitens de final de la Champions d'enguany. En aquell partit, després de clavar el genoll al clatell de Lisandro López en un salt acrobàtic per una pilota, va reaccionar a una falta comesa per Cissokho amb una puntada de peu a l'alçada del cap -els dos eren de peu- amb el joc ja aturat per l'àrbitre. Allò de Casquero no va ser un fet puntual.

Pepe és un jugador d'aquests de sang calenta que, com es diu col·loquialment, té els cables pelats, que de tant en tant es toquen i provoquen un curtcircuit en forma de puntades de peu. Les àvies dirien: "A aquest noi se li para comptador". Doncs això. Ni la greu lesió que va patir la temporada passada, que el va tenir sis mesos apartat per un trencament dels lligaments encreuats del genoll dret, li ha calmat els ànims i la fogositat.

Dissabte, en el primer dels quatre clàssics, no en va fer cap de les seves sobre el terreny de joc, simplement va ser el jugador dels dos equips a qui li van xiular més faltes en contra dels, 5 -que no són totes les que va fer-, i que va sortir del Santiago Bernabéu immaculat sense cap targeta groga. I això que Pepe no és un jugador dur en el sentit de fer moltes faltes durant els partits. De fet, no està entre els 20 jugadors que més faltes han comès fins ara a la Lliga, i fins i tot Lass Diarra i Sergio Ramos n'han fet més que ell. El que sí que va fer Pepe durant el partit és regalar una foto que possiblement passarà a la petita història d'aquest play off entre Barça i Madrid. La majoria de fotògrafs que hi havia al camp van captar el moment en què, després que Messi s'equivoqués xutant amb violència una pilota contra la grada a pocs metres de distància, el primer que va anar a recriminar-li l'acció va ser ell, i posant-se els dits índex a les temples li preguntava a Messi si s'havia tornat boig. El món al revés. En canvi, al túnel de vestidors, segons informava ahir Mundo Deportivo , Pepe va protagonitzar una discussió amb alguns jugadors del Barça que va acabar amb una escopinada del portuguès.

Trenta milions 'inflats'?

El Reial Madrid de Ramon Calderón va pagar l'estiu del 2007 trenta milions d'euros pel fitxatge de Pepe, una xifra exagerada llavors per un defensa -que l'any següent el Barça va superar pagant-ne 35 al Sevilla per Alves, un lateral dret- que era un jugador semidesconegut. Tant el cas de Pepe com en el d'Alves, el rendiment que han donat als seus equips posteriorment ha fet oblidar el dineral que es va pagar per ells, dos defenses. Però el cas del portuguès va aixecar moltes sospites a Portugal, i fins i tot la policia judicial del país va investigar el traspàs perquè hi havia alguns punts foscos, segons va informar el diari Público espanyol fa un temps.

El Porto va fitxar un jove Pepe d'un club modest de Portugal -el Marítimo- per 2,3 milions d'euros, i va vendre el 10% dels drets del jugador, tassat en 1,5 milions, a un hòlding empresarial amb seu a les illes Caimán, famós paradís fiscal. Però tres anys més tard, el Porto va decidir recomprar aquests drets i va pagar a aquest hòlding 800.000 euros, 650.000 més, cosa que significava que en aquell moment -desembre del 2006- el club portugès creia que Pepe ja valia 8 milions d'euros. Però el que va fer sospitar a la policia judicial és que només sis mesos després d'aquesta operació, el Porto vengués el jugador al Reial Madrid per 30 milions, un preu quen o s'havia pagat mai per un defensa. Com passa sovint, la investigació no ha pogut anar gaire enllà, ja que en les lleis del mercat futbolístic, l'oferta i la demanda estan al marge d'altres lògiques.