Esports 15/08/2011

Sense rondos també se sobreviu al Bernabéu

Natalia Arroyo
3 min

Com era d'esperar, el Reial Madrid va aprofitar la inèrcia de la pretemporada per sortir a mossegar el Barça des del primer minut al Bernabéu, a exhibir les seves ganes, la seva força. A revolucionar el partit. Els de Mourinho van situar la línia de pressió molt amunt, dificultant moltíssim la sortida de pilota del Barça, que va ser incapaç d'enllaçar amb Keita, ocult darrere Özil, i va limitar les seves passades sobre Thiago o Iniesta, que no es podien girar perquè rebien amb un rival enganxat a l'esquena.

Les absències en l'onze blaugrana -no jugaven Piqué, Xavi ni Busquets- van fer reduir els rondos a la mínima expressió durant els primers 45 minuts (52% al descans) i van generar pèrdues de pilota impròpies d'un Barça que, reticent al principi a fer una puntada llarga i anar en contra de la seva essència de sortir jugant, arriscava en excés en zones pròximes a Valdés, on la practicitat ha de prevaler sobre l'estètica.

Un doble pivot duríssim

Animats per l'èxit de l'atrevida fórmula, els blancs van mantenir la intensitat defensiva. Si el Barça superava el primer mur encapçalat per Benzema, topava amb Xabi Alonso i Khedira, que van tombar una vegada i una altra Thiago i Iniesta. El doble pivot blanc va acumular, amb deu, el 71% de les faltes locals del primer temps, mentre que els interiors blaugranes van rebre la meitat de les faltes comeses sobre el Barça.

Amb tot, el conjunt català va viure un primer temps incòmode, nerviós, descol·locat i intimidat. La inic iativa va ser dels de Mourinho, que van seguir un guió similar al que l'Inter va fer servir a Milà fa dos anys en la Lliga de Campions. Benzema, com ja havia fet Diego Milito, tenia la consigna de caure a la banda del lateral blaugrana que pujava a l'atac. I Özil, la missió de marejar Keita, poc acostumat a jugar de migcentre. De la mobilitat del francès sobre la banda d'Adriano i de l'habilitat de l'alemany per ocupar el seu espai des de segona línia va sorgir el primer gol del partit, que va servir, a més, per destapar les carències d'una defensa poc específica del Barça. Abidal no aguanta bé l'un contra un, Mascherano bascula en excés i Keita replega tard.

Problemes sense pilota

Del no-res el Barça va fabricar dos gols que no mereixia. Colpejant com no ho acostuma a fer. Primer, Villa va sorprendre Casillas carregant la cama rapidíssim i amb verí. Directe a l'escaire. El Barça, que mai xuta, ahir va xutar i va sorprendre. I poc abans del descans Messi s'aprofitava d'un xoc entre Khedira i Pepe per fulminar Casillas amb enginy.

Guardiola va moure fitxa després de la represa, buscant més control, més pausa amb Xavi i Piqué, mentre que Mourinho renovava els seus homes amb Coentrão i Callejón per mantenir un bloc intens i fresc. Els problemes del Barça, però, no van venir tant de les dificultats per conservar la pilota -un aspecte que va millorar en els segons 45 minuts, tot i que tampoc gaire-, sinó en la transició defensiva quan es perdia.

Sense Busquets al camp el Barça va perdre un punt del seu equilibri habitual i va gestionar pitjor els espais i el canvi de xip. Mascherano i Keita corregien amb cames el que executaven malament per posició, però aquest cert desordre va fer patir els blaugranes, que van deixar córrer els minuts, reservats a algun contraatac. Refredant un matx calent, una prova superada.

stats