Publicitat
Publicitat

El rival no era sobre la gespa

Un Espanyol pla, inofensiu i amb un punt d'anèmia es va entregar tan aviat que va ser tan sols un altre convidat de pedra en la contínua festa blaugrana. Després del desgast bíblic amb el quàdruple enfrontament amb el Madrid, aquest partit estava predestinat a convertir-se en una mena de tràmit necessari. Ni que fos per pur contrast, aquest era per al Barça un duel menor, un obstacle amb un punt de burocràcia. El que resulta sorprenent és que també ho fos per a l'Espanyol, que va perseguir durant tot el partit el petit objectiu de no sortir escaldat. Ni tan sols va fer més faltes de les necessàries, en una clara demostració que la derrota ja estava descomptada abans de sortir al camp.

La sort dels blanc-i-blaus és que es van trobar davant un equip que no estava pensant en el present, sinó en el futur. Messi tenia un peu al Camp Nou i un altre a Wembley. El Barça va dosificar gota a gota qualsevol esforç, qualsevol pista que se li pogués enviar al Manchester, qualsevol risc innecessari. L'única dosi extra de generositat la va donar Iniesta, que viu un moment dolç, de plenitud absoluta. El petit 8 blaugrana se segueix passejant pel camp com si els rivals no hi fossin, però a diferència de l'any passat, ara troba sempre el moment just per etzibar la fuetada letal. Ahir, un dels seus eslàloms màgics va tornar a acabar en gol, i va xutar amb una decisió i una força que demostra que el seu potencial de creixement no ha tocat sostre. És molt bo, però atenció, perquè per molt increïble que sembli encara té marge per millorar. El factor Iniesta és decisiu per entendre la millora d'aquest equip respecte a l'any passat.

Després va arribar un gol de Piqué, senyal que el partit ja no era un xoc sinó una festa. L'Espanyol va donar per bo un resultat que no l'humiliava. Amb milers de nens a la graderia, se succeïen els càntics i va haver-hi més moments per recordar els partits contra el Madrid que no pas per parar atenció al que passava sobre el camp. Després del 2 a 0, un multitudinari i còmic " ¿Por qué? ¿Por qué? ¿Por qué? " va ser la prova que el rival de veritat no era sobre la gespa. L'Espanyol havia aconseguit, els dos primers anys de Guardiola, posar nerviós el Barça i incomodar-lo amb un joc físic al límit del reglament. Ahir es va passejar gairebé com si anés de pícnic: no va ser el més fàcil, però probablement sí el més còmode de tots els partits que el Barça ha disputat a casa aquesta temporada. N'hi va haver prou amb molt poca cosa per complir: una arrencada d'Iniesta, un còrner i l'habitual possessió escandalosa. Tot amb un ull mirant a Wembley i amb la pilota a la butxaca.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT