10/06/2016

A ritme de rumba catalana

2 min

Avui, per celebrar-ho, em menjaré un arròs amb bacallà. No ets la flor que volia pel meu jardí, però la teva arribada em fa molt feliç. I si haguessis triat el Sevilla hauria sentit pena (peneta, pena). Però ja ets aquí. Una gran notícia.

Ho és perquè els que en saben diuen que ets un bon entrenador i això és el més important. Però els que sobre tàctiques i estratègies estem a primer de tertulià (la majoria) també veiem que ets un bon entrenador per a l’Espanyol per raons tan o més importants que les estrictament futbolístiques. Ets una persona amb un caràcter fort. Aquí el necessitaràs, perquè l’entorn mediàtic és complicat: viuràs entre el desinterès de la majoria i l’obsessió de la minoria. Hauràs d’ajudar-nos a fer forat entre els primers i t’hauràs de protegir amb elegància i simpatia dels segons. Necessitem un entrenador amb caràcter perquè som rars, estranys (i també volubles, impacients). Necessitem que la nostra fe trobi reforç en la raó. Creiem i confiem en tu. Perquè en tenim ganes. Però també perquè tenim motius. Necessitem un entrenador, un líder, que ens defensi, que doni la cara pel club, que generi interès a les rodes de premsa.

També és una bona notícia pel que significa. Per sobre de tot, ens hem triat. El club et volia a tu i tu has volgut l’Espanyol. No hem sigut plat de segona taula, no ha sigut la trobada inevitable de dues desesperacions. Ens hem seduït tot just quan començava la nit, no hem necessitat esperar les rebaixes de les sis de la matinada. A més a més, ets la garantia que el projecte és seriós. Estic convençut que en l’impossible cas que fa un any l’Espanyol t’hagués fet la mateixa oferta hauries dit que no. Tens massa prestigi i massa alternatives per apuntar-te a un projecte mediocre. Si has firmat és perquè el projecte esportiu t’ha convençut.

Ja en tenia ganes, però he decidit definitivament -fins a nova ordre, esclar- creure en el projecte de Mr.Chen. Com diu Ramon Robert en el seu perfil de Twitter que acaba d’estrenar: “No anem lents, anem lluny”. No sé si sap de la inspiració revolucionària de l’expressió, però m’agrada. Entre altres motius, per aquesta reminiscència. Però també perquè amb el fitxatge de Quique hem comprovat que és una nova manera de fer. La cocció lenta no és inactivitat, ni desorientació.

Benvingut, Quique. Ets la primera pedra del nou projecte. Molt necessari. Perquè com cantava el teu cosí, el gran Antonio Flores, teníem -com els gats- set vides. Però sis ja les hem gastat. I aquesta última (i llarga) la volem viure al teu costat.

stats