Publicitat
Publicitat

MUNDIAL DE MOTOCICLISME

Carismàtic per als aficionats, destacava per la seva agressivitat a la pista

Els rínxols més extravertits del pàdoc

No passava desapercebut, ni sobre l'asfalt ni fora de la pista. Marco Simoncelli era un dels pocs pilots especials. Agressiu com pocs damunt la moto, s'havia guanyat l'afecte dels aficionats. Destacava pels seus cabells inacabables, de color castany, crespats, que mai no es volia tallar. Fins al punt que va necessitar un casc especial perquè cap i cabellera poguessin disputar les curses amb seguretat. Encara que, ahir, qualsevol precaució hauria estat insuficient. Sic només s'hauria salvat si no hagués pujat a la moto. Però això, per a algú que porta benzina a les venes, hauria estat com trair-se a si mateix.

Afavorit per un canell d'or a l'hora d'accelerar, buscava esgarrapar dècimes al cronòmetre amb un pilotatge al límit, que alguns cops l'havia fet caure i d'altres envestir algun altre pilot, com al mateix Dani Pedrosa a Le Mans (França).

Nascut a la localitat italiana de Cattolica ara fa 24 anys, va adjudicar-se el campionat d'Europa el 2002, quan tan sols en tenia 15. Un resultat que no va passar inadvertit als responsables del Mundial, que ja li van permetre debutar aquella mateixa temporada a 125 cc.

Simoncelli no va tenir gaire sort en el seu pas per la categoria petita. Excessivament alt (1,83 m) per a unes motos de 80 quilos i 50 CV, no va poder despuntar. Els resultats no arribaven i sovint anava per terra. Però de la mà de Gilera va poder fer el salt als 250 cc, on va aconseguir el seu únic títol mundial. Un pas previ a tenir un manillar a MotoGP (2010), on es veuria el Simoncelli més combatiu, el més genuí.

Els seus companys a la graella el criticaven per aquest pilotatge, però ell no en feia cas. Era part del seu caràcter, de la seva manera de ser. Un lleó indomable en una selva d'asfalt i benzina. Algú que només tenia ulls per mirar endavant i accelerar. Un defecte per a molts analistes, que coincidien a dir que només li faltava un punt de pausa per reconduir aquesta rauxa cap a una fórmula màgica invencible.