Publicitat
Publicitat

L'ADÉU D'IVÁN DE LA PEÑA

Lo Pelat penjarà les botes dissabte contra el Sevilla a Cornellà-el Prat

Es retira la passada impossible

Continua veient la jugada abans que ningú. Però ja no la pot executar. Només la pot pensar. Té el futbol al cap, però les cames no donen continuïtat a l'ambició de seguir buscant passadissos estrets entre les defenses rivals, inventant fórmules màgiques per connectar amb els davanters.

Dissabte Iván de la Peña abandonarà de forma definitiva el futbol en actiu després de dos anys gairebé en blanc, i ho farà sobre la gespa de Cornellà-el Prat en l'intranscendent partit amb què l'Espanyol tancarà la Lliga contra el Sevilla. Amb 35 anys, serà l'última ocasió per anticipar el futbol com ha fet sempre. Per executar-lo sobre un terreny de joc. Serà el comiat de la passada impossible, de la brillant assistència de gol.

Massa lesions

Fart de trencar-se muscularment, De la Peña ha fet cas a la família i als amics i ha decidit posar fi a la seva difícil però exitosa carrera esportiva. I és que en les últimes quatre temporades, lo Pelat ha jugat tant com en la primera com a professional, la 1995/1996, quan va debutar al Barça amb Johan Cruyff liderant una prometedora generació de futbolistes de La Masia, la Lleva del Mini. Va ser una de les millors temporades de la seva carrera i la que el va convertir en un dels migcampistes més màgics del futbol espanyol. Javier Clemente el va fer fix amb la selecció sub-21, el va dur als Jocs Olímpics d'Atlanta el 1996 i el recorda com un jugador "espectacular, tècnicament impressionant i amb una visió de joc única".

L'entrenador basc el va repescar a l'Espanyol després que De la Peña passés tres anys dolents a cavall entre la Lazio, l'Olympique de Marsella i un fluix retorn al Barça de Serra Ferrer. Sense protagonisme allà on ell en volia, el càntabre va trobar en la família periquita l'entorn per exhibir el seu talent durant nou temporades. "Ell no tenia les qualitats de recuperar pilotes, no era un jugador amb un gran desplegament", el descriu Laureano Ruiz. "Ell tenia unes altres qualitats, un altre futbol que explotava pel centre i ben a prop de l'àrea. Perquè atacar bé és per als llestos, i ell ho era".

Visionari, inoportú

Petit, fràgil, ha fet dels seus ulls i el seu cap la seva fortalesa sobre la gespa. "Des de petit sempre he hagut de jugar contra nois més grans i forts que jo, i això m'ha obligat a pensar les jugades dos segons abans que la resta", explica De la Peña en el pròleg del llibre de Laureano Ruiz, a qui, reconeix, li deu "moltes de les coses" que ha aconseguit.

La més important, anticipar la jugada, però, el va acabar perjudicant. Va anar massa ràpid. Es va anticipar al futbol. "Amb l'estil que té, al Barça actual seria titular, i també a la selecció. El problema és que va coincidir amb èpoques en què es jugava un altre futbol, més físic, de menys toc", explica Clemente, que espera un adéu amb una forta ovació. "Se'n va un dels grans, es mereix un gran comiat i el tindrà".

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT