Publicitat
Publicitat

MISTER B

La remuntada comença ara

Perdonar també és un valor, va dir Rosell no fa gaire. I Niang la va xutar al pal i ens va perdonar. Però el futbol només és un succedani de religió, i encara que hi hagi experiències religioses com les d'ahir, perdonar té un preu: Iniesta va robar la pilota, la va obrir a Messi i el Barça va fer el 2-0. En futbol, qui perdona, paga, sobretot si el cobrador és l'argentí.

Tanta feina feta a la mitja part i, com deia aquella samarreta de quan no hi havia dubtes, tanta feina per fer, encara. I això que al descans un 3-0 no només hauria estat possible, sinó fins i tot just, tenint en compte el xut al travesser d'Iniesta i l'escandalós penal no assenyalat a Pedro. ¿Era espanyol, l'àrbitre, que es va passar el partit perdonant targetes als italians i molestant en cada atac del Barça?

Villa va marcar el tercer, i em vaig alegrar especialment que fos ell, perquè ahir necessitàvem tres gols però no ben bé un hat trick de Messi. Vostè ja m'entén. I per arrodonir la nit amb èpica però sense angoixes, Alba va marcar el quart, i el Barça ja és a quarts de final de la Champions, que d'això es tractava, que l'equip que ha arribat almenys a les cinc últimes semifinals de la Copa d'Europa i n'ha guanyat dues no caigués eliminat en uns remots vuitens de final per culpa d'un partit d'anada indolent. I que sigui possible somiar en el doblet Lliga-Champions, com cada temporada que el Barça ha aixecat l'orelluda.

Fa un any vam veure Lionel Messi fallar un penal contra el Chelsea, després d'un partit d'anada amb no sé quants xuts al pal. I vam concloure que no era el nostre any. Els detalls decideixen. Per això, després de veure repetida l'escapada de Niang i com la xuta exactament a la base del pal, m'agradaria pensar que allà, a la porteria del Gol Nord del Camp Nou, va quedar estavellada ahir, al minut 38 de la primera part, la caiguda lliure d'un equip que s'havia oblidat de treballar els detalls i de visualitzar els partits, i tocava caminant i al peu.

Perquè, si em permeten abandonar per un moment l'eufòria d'aquest matí, el 4-0 d'ahir a la nit va ser extraordinari perquè l'anada va ser horrible. Davant hi havia un equip amb més nom que present. I representa que el més dur de la Champions ve ara. Passar a quarts de final davant aquest Milan era, gairebé, una obligació.

Noves sensacions

Tornem a ser a Disneyland, que deia Mascherano, i recuperades les sensacions d'una golejada i sense encaixar cap gol, esperem que els jugadors no vulguin tornar més a la casa dels horrors. La remuntada moral comença ara. Ben mirat, va començar ahir a la porteria del Gol Nord.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF