Publicitat
Publicitat

CICLISME

Un Tour 2017 "per a atacants", amb l'Izoard i la crono de Marsella com a estrelles

De l'1 al 23 de juliol els ciclistes faran front a 3.516 km repartits en 23 etapes

El cim d' Izoard, un dels mites del Tour de França, que per primera vegada serà la meta d'una etapa de la centenària prova, i una contrarellotge de 23 km a Marsella la vigília de l'arribada als Camps Elisis seran les estrelles de l'edició de la prova francesa del 2017.

Un Tour "per a atacants", en paraules del director de la cursa, Christian Prudhomme, que ha admès que l'edició de 2017 tindrà menys muntanya (23 ports, enfront dels 28 de l'edició passada), però compta amb prou terreny per sorprendre, amb una aposta clara per la mitja muntanya.

Passarà pels 5 massissos francesos

Per primera vegada des de fa un quart de segle, el Tour recorrerà els 5 massissos francesos: els Vosges, amb una arribada a La Planche des Belles Filles, el Jura, els Pirineus, el Massís Central i, per acabar, els Alps. Hi haurà dues grans cites en aquest massís: un ascens al Galibier, avantsala d'un vertiginós descens fins Serres Chevalier, i el final d'etapa a l'Izoard i els seus 2.360 m sobre el nivell del mar, 14 km de pujada al 7,3% de desnivell. A més, l'etapa reina coincidirà amb el dia nacional de Colòmbia, pàtria de Nairo Quintana, tercer de l'edició passada i segon el 2013 i 2015.

Des del 2012 el Tour no havia programat una cronometrada en la penúltima etapa

La general que surti d'aquestes dues etapes quedarà a mercè de l'últim veredicte, el de la contrarellotge de Marsella, amb sortida i arribada a l'estadi Velòdrom. Des del 2012 el Tour no havia programat una cronometrada la vigília de l'arribada als Camps Elisis.

Seran 23 km essencialment plans, bona part a tocar de la costa mediterrània, però amb una incursió a l'interior, l'ascens a la basílica de Notre-Dame de la Garde, que domina la segona ciutat de França, una pujada de poc més d'un quilòmetre però amb percentatges de fins al 18%.

De nou, l'inici a Alemanya

3.516 quilòmetres

En total, els ciclistes recorreran 3.516 km de l'1 al 23 de juliol

Serà l'últim toc d'alerta d'un Tour clàssic, amb 3.516 km que començaran l'1 de juliol i, per quart any, a Alemanya, a Düsseldorf, 30 després que ho fes per última vegada a Berlín. "Des del 2013 Alemanya és el país que més etapes ha guanyat", ha assegurat Prudhomme per explicar la història d'amor que els organitzadors del Tour viuen amb aquest país.

Pels seus carrers, a la vora del Rin, els ciclistes recorreran 13 km contrarellotge, els únics de l'edició al costat dels 23 del penúltim dia a Marsella. La resta del recorregut és una acurada combinació de terrenys diferents, ascensos més concentrats que en edicions passades, 3 arribades en pujada, i 4 en descens: guanyar baixant, com ho va intentar l'any passat Chris Froome a Peyiragudes, que en aquesta ocasió tindrà el final d'etapa a dalt, igual que l'Izoard i La Planche des Belles Filles.

Cercar la sorpresa, com els organitzadors esperen que facin els ciclistes al Massís Central, en una quinzena etapa que, asseguren, amaga espines perilloses malgrat que el seu perfil sembli innocent. Després d'abandonar Alemanya, el Tour travessarà Bèlgica i Luxemburg, abans de tornar a França. Des de la cinquena etapa els que busquin la victòria a la general hauran d'expressar el seu talent a La Planche des Belles Filles. Després de posar rumb al Jura, dues etapes de mitja muntanya en les quals no podran despistar-se i on descobriran l'inèdit Col de la Biche i el poc conegut Mont du Chat.

I després d'una jornada de repòs i dos dies de transició arribaran els Pirineus, que han volgut que siguin nerviosos: una supermarató de 214 km amb la pujada a Menté, Balès Peyresourde i el final d'etapa a l'estació de Peyregudes; i una altra de només 100 km, amb la pujada a Latrape, Agnes i Péguère, abans d'acabar en el descens de Foix.

Suport a la candidatura de París 2024

L'última setmana es desenvoluparà als Alps i a la Provença, que acabaran per designar el pòdium de París. El Tour farà un gest de complicitat amb la seva candidatura per acollir els Jocs del 2024, passant per diversos dels estadis que seran utilitzats com a seus si la capital francesa és designada.

Simbòlicament, els corredors travessaran la gran cúpula de vidre del Grand Palais, construït per a l'Exposició Universal del 1900, un lloc simbòlic que, si París és escollida, acolliria les proves de taekwondo i esgrima.

El Tour travessarà 4 dels 6 països que van signar el tractat de Schengen

Un altre gest de complicitat amb Europa, amb un pas per Schengen –la ciutat que dóna nom al tractat que marca la lliure circulació de ciutadans comunitaris–, 60 anys després de la signatura del Tractat de Roma, acta de naixement de la Comunitat Econòmica Europea: el Tour travessarà 4 dels 6 països que van signar aquell tractat fundador.