Publicitat
Publicitat

ESPANYOL

La recepta màgica de Javier Aguirre

Va agafar l'equip quan era cuer i l'ha convertit en el millor de la segona volta

Javier Aguirre es va asseure per primer cop en una banqueta com a primer entrenador la temporada 1995/96. Era a Mèxic, a l'Atlante, un equip que maldava per sortir dels llocs de descens de la competició domèstica. El tècnic tenia com a únic objectiu salvar l'equip, i ho va aconseguir. Va ser el seu primer repte, i el va superar. Més endavant li encomanarien la mateixa tasca al Pachuca (també mexicà), al Saragossa i finalment a l'Espanyol.

Els blanc-i-blaus són els últims que han adquirit la fórmula del Vasco Aguirre, i la poció ha funcionat. Han passat de ser cuers la 13 jornada -quan va substituir Pochettino- a situar-se dotzens la jornada 24. En aquests onze partits els blanc-i-blaus han sumat 22 punts (més del doble dels que tenia) i tan sols han encaixat una derrota, contra el Barça al Camp Nou. La resta: sis victòries i quatre empats. Per tot plegat, s'ha guanyat l'honor de ser el millor equip de la segona volta de la lliga espanyola.

El precedent del Saragossa

Feia un any que l'entrenador mexicà no s'asseia en una banqueta, però ha sabut demostrar, des de finals de novembre, que la seva recepta continua intacta. I això que va marxar del Saragossa per la porta del darrera, la temporada passada, malgrat que l'havia salvat del descens tot just uns mesos abans.

Aguirre se n'havia fet càrrec la temporada 2010/11, quan era el cuer i estava a tres punts de la salvació. Onze jornades després, l'equip també havia escalat fins a la dotzena posició, igual que l'Espanyol. Els números dels aragonesos, però, no eren tan bons en comparació amb els dels periquitos (van guanyar quatre partits, en van empatar quatre més i en van perdre tres).

"Per aconseguir aquesta dinàmica positiva s'ha de treballar; amb Aguirre el bloc ha fet el gir que tots volíem", explicava ahir el central Diego Colotto, que ha jugat tots els partits des que va arribar el nou tècnic. "Sempre que hi ha un canvi es generen expectatives noves i il·lusions. Des del principi l'equip ha anat creixent i millorant. Ara per ara, el bloc surt al camp pensant que pot guanyar, té una mentalitat i identitat que no han de canviar".

Aquesta millora es demostra amb les xifres. Amb els onze partits d'Aguirre, l'equip ha marcat 18 gols i n'ha encaixat 12. Amb Pochettino, en canvi, n'havia marcat 13 i n'havia rebut 22 en contra. Els blanc-i-blaus es mantenen igual de contundents (17 faltes per partit), i tenen una mitjana gairebé idèntica de xuts a porteria (4,1).

La gran diferència és la davallada en el percentatge de possessió, que ha passat del 53% al 40% amb el nou entrenador. Això ha permès ser més compactes a l'hora de defensar, i oferir un joc menys vistós però més efectiu.

Objectiu: 42 punts

Aguirre no vol ni sentir a parlar d'Europa "fins que l'equip no tingui 42 punts", la xifra que s'ha marcat com a objectiu per garantir la permanència. És part de la recepta. Anar partit a partit i pensar exclusivament a derrotar el següent rival. "Fins que no evitem el descens matemàticament, l'equip haurà de continuar patint i corrent a cada partit", explicava després de superar el Betis a Cornellà-El Prat.

L'afició, en canvi, sí que hi somia. L'Espanyol ha abandonat la zona perillosa, i està més a prop de les places d'accés a l'Europa League (a cinc punts) que de les de descens (onze). "Jo responc pel que passa al meu vestidor. De l'afició no en puc opinar. No puc frenar eufòries o fer coses que no són de la meva competència". Aguirre diu que no s'hi vol ficar, però demana paciència, conscient que el futbol té molt poca memòria i que no hi ha res pitjor que aixecar més expectatives de les que es poden complir.