Publicitat
Publicitat

CAFÈ BAVIERA

La recepta de l'allioli

Per fer un bon allioli, com el del Rancho El Paso de la Floresta, calen ingredients de qualitat, conèixer la tècnica i no tenir pressa. La paciència per anar creant l'emulsió dins del morter és la clau de l'èxit. Cal anar treballant i treballant l'all, persistir amb el rajolí d'oli i tenir constància en el moviment de canell. Malament rai si es vol córrer més del compte o et precipites en algun dels passos. A la cuina, tot ha de tenir el seu temps. És vital, perquè no se't negui, no cansar-se en la repetició de moviments constants, compassats.

El joc del Barça, amb denominació d'origen Guardiola, té molt a veure amb aquesta recepta tan mediterrània. Anar fent, anar tocant i anar desgastant fins que, pel seu propi pes, van arribant les ocasions i, consegüentment, els gols. Perquè no es talli l'allioli i tota la feina se'n vagi en orris cal, a vegades, que un porter com Víctor Valdés t'aturi, amb el marcador amb empat a zero, les tres ocasions claríssimes d'un malagueny com Isco que avui no deu haver pogut dormir somiant amb el porter del Barça.

Salvada la salsa, cal continuar amb l'emulsió, la constància i la pausa. Ahir, sense Xavi ni Cesc, el recital de Busquets, Thiago, Iniesta i Messi va ser magistral jugant a dos tocs i amb la circulació intel·ligent de pilota. L'empenta inicial del Màlaga es va acabar a la mitja hora de partit quan els jugadors de Pellegrini, que va fer un plantejament agosarat, van començar a anar amb la llengua a fora. Trenta minuts és l'estona que, de mitjana, li dura al Barça la resistència dels equips contrincants. I més si, com ahir, Piqué està molt encertat en la sortida de pilota i si els dos extrems, Alexis i Adriano, obren molt el camp i mosseguen per recuperar la pilota amb una actitud de pressió que no li havíem vist al Barça en el que portem de temporada.

Fidels i no posar-se nerviosos

Amb el sistema perfeccionat pel Pep, amb els jugadors molt a prop els uns dels altres, amb combinació ràpida en el tram final del camp, arriba la passada per un Adriano d'extrem que, al primer toc, la posa al cap d'un Messi, que arriba des del darrere i s'aguanta més estona del compte a l'aire per rematar, com en la final de Roma, molt lluny de l'abast del porter. La resta, mantenint-nos sempre fidels a la recepta, és bufar i fer ampolles. Es tracta de repetir el gest, perpetuar el sistema fins a la sacietat, insistir en els automatismes i, sota cap concepte, no posar-nos nerviosos. Som a la meitat de Lliga. No som campions d'hivern. Si no fem invents amb la recepta, serem campions d'estiu.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT