Se sabien campions des de dijous. Sovint abans de guanyar un títol es passa per un tràngol, per un moment on estàs contra les cordes, a punt de ser eliminat i marxar a casa. Si el superes… la confiança creix exponencialment. Si, a més, aquest moment coincideix contra el teu rival històric quan ningú dóna res per tu… Tir lliure, rebot i bàsquet de Lorbek per catapultar el Barça a la seva enèsima Copa. Aquí es va començar a decidir tot.
Després, la dura semifinal contra l'amfitrió. A la final calia demostrar aquesta superioritat i fer un exercici de maduresa i caràcter guanyador. Podia ser que els jugadors sortissin relaxats pensant que la cosa estava feta, però això mai passarà mentre hi siguin aquest cos tècnic i aquests jugadors. El partit final no ha tingut història o, més ben dit, no han deixat que tingués història. No pel marcador, que fins a la meitat de la segona part no s'ha eixamplat. La sensació de seguretat, control i domini del partit del Barça ha estat sempre incontestable.
L'equip ha fet un pas endavant en una demostració de caràcter i un toc d'atenció als rivals. Les coses poden sortir bé o malament durant l'any, però el que ens acaben de demostrar aquests jugadors i tècnic és que en moments on altres abaixen el to, aquests jugadors l'apugen.
L'equip ha agafat els mecanismes que necessita per estar un esglaó per damunt de gairebé tots els altres adversaris. No és fàcil i porta el seu temps, però quan s'interioritzen, funcionen com un rellotge.
Un altre aspecte molt important: tots estan sumant. Òbviament no tenir en alguns moments Navarro afecta qualsevol equip, però crec que han arribat al moment de saber com jugar si ell no hi és o no està encertat o el rival sap aturar-lo (cosa bastant complicada, per cert).
La participació d'Oleson serà importantíssima a partir d'ara. Els nous fitxatges i la progressiva adaptació de Rabasseda a un nou rol que pot desenvolupar a la perfecció. El caràcter killer de Pete. Huertas, Jasikevicius, Lorbek… Però qui marca la diferència és i serà la vella guàrdia. Navarro i Victor. Del Juanqui ja en sabem i n'hem parlat molt. El Victor no recordo una final que no hagi jugat bé. Ahir em va semblar un partit sensacional, el seu. Rebots d'atac, en defensa, assistències, defensa, direcció de joc. Tots aquells intangibles que el gran públic no veu i que són tan importants per a un equip.
I no patiu que el capità abans de retirar-se guanyarà més títols de Copa del Rei i… l'MVP.
Nois estic molt content, així que si m'ho permeteu... All-in!
