FUTBOL - PRIMERA DIVISIÓ
Esports 23/10/2016

Un punt d’inflexió que salva una tragèdia (3-3)

L’Espanyol tira d’èpica per igualar un partit que perdia 0-3 al descans

Roger Requena
3 min
Víctor Vázquez i Martín Demichelis abraçant-se després de l’empat a tres de Baptistão.

Cornellà De LlobregatUna part de Dr. Jekyll, l’altra de Mr. Hyde. De l’infern al cel, en qüestió de 45 minuts, des del 0-3 de Kike García fins que Baptistão, en l’últim sospir, va firmar el definitiu 3-3. Vist amb perspectiva, el resultat no és gens bo, ja que manté els homes de Quique Sánchez Flores enganxats a la zona baixa, i després de nou jornades només han sumat un triomf. Un cop més l’Espanyol va mostrar moltes carències, però aquest cop no se li pot retreure l’esperit anímic en un escenari del tot contrari. Quique demanava positivisme i creure en el grup, però el cert és que, durant molts minuts, l’únic que transmetia l’equip eren dubtes i preocupació. Excessivament fràgil al darrere, l’Espanyol va veure’s ridiculitzat per moments.

El partit d’ahir era una ocasió propícia per corregir aquesta estadística, però en la muntanya russa blanc-i-blava fer pronòstics no serveix de res. “Hem fet els millors primers 25 minuts de la temporada”, va apuntar un Quique tranquil·litzat després d’una heroïcitat que ha de servir de punt d’inflexió. I és que el valent i intens inici va atemorir un Eibar que va patir dues clares ocasions que ni Jurado ni Baptistão van saber transformar. L’afició ho veia clar: aquest era el partit clau que canviaria la dinàmica de l’Espanyol. Ràpidament, però, els somriures es van transformar en xiulets. Sergi Enrich i un gol en pròpia porteria de Diego Reyes van fer tornar els fantasmes a un camp que assistia, incrèdul, a una nova desfeta. El debut de Demichelis -posteriorment defensat per Quique- va resultar espantós, i no gaire millor va ser la ubicació de Jurado en el lloc d’Hernán. Quique volia pausa, però els desajustaments defensius van acabar descentrant un equip perdut que no guanya a casa des del 15 de maig, precisament contra l’Eibar.

Els jugadors de l’Eibar havien necessitat ben poc més que una mica de fortuna en el remat per manar amb comoditat al marcador, i encara van marxar al descans amb unes postres, un tercer regal de la defensa local que Kike no va desaprofitar dins l’àrea petita. “Un resultat inexplicable”. Així va definir Quique el 0-3, un excessiu correctiu per als seus. El nerviosisme a la grada, que a la segona part passaria de la indiferència a la eufòria, es traslladava al camp. L’Espanyol tornava a cometre els mateixos errors que en l’inici de curs: imprecisió amb la pilota, defensa molt endarrerida, recuperacions en l’àrea pròpia i massa desgast per als atacants, que tenien molts metres per córrer.

Hernán i Aarón van ser les apostes del tècnic per revertir la dinàmica. Més verticalitat per a un Espanyol ferit que no havia dit l’última paraula, però. Amb més rauxa que seny, l’equip va anar retrobant atreviment a mesura que anava tenint més pilota. La verticalitat del paraguaià va servir per anotar l’1-3 que, amb molts minuts per jugar, donava aire al seu equip. Si la falta d’instint assassí l’havia penalitzat en el primer temps, ara el premiava, amb accions afortunades com la del segon gol, un xut mossegat de Piatti que, amb fortuna i encert, va superar Riesgo. Amb un quart d’hora per al final, ja tot semblava possible. L’Eibar, expert a fer que el temps corri sense que passi res sobre la gespa, procurava interrompre el joc, una tàctica que, alimentada amb l’absurda expulsió d’un Caicedo esbroncat per Quique, semblava que tornava a matar l’Espanyol. Però, quan tot semblava perdut, l’equip hi va tornar a creure i, en una poderosa arrencada pel centre, Baptistão va firmar l’empat. “Pot ser el punt d’inflexió que necessitàvem”, va reconèixer Quique, que respirava mentre el seu públic celebrava, amb eufòria, que el partit en horari de vermut no se’ls hagués acabat ennuegant. Un punt heroic que salva una tragèdia, però no evita recordar que queda molta feina per fer.

stats