L'esclat de la Guerra Civil va provocar un daltabaix en el món de l'esport català. Ofegat per la falta de recursos i davant la suspensió de la Lliga, el Barça va acceptar una oferta per dur a terme la gira que portaria el club per primer cop als Estats Units. L'empresari Manuel Mas Serrano, un exjugador de la secció de beisbol a la dècada dels anys vint, mitjançant el seu amic Josep Iborra -porter del primer equip-, va fer arribar la carta amb una sucosa proposta el març del 1937. Aquesta consistia en una petita gira de sis partits amistosos per Mèxic durant els mesos de juny i juliol.
Un cop obtinguts els avals bancaris es va planificar el viatge. Després de negociar amb la Generalitat i aconseguir els permisos pertinent -la majoria de jugadors estaven mobilitzats-, el 18 de maig l'expedició comandada pel secretari del club Rossend Calvet com a delegat i l'entrenador irlandès Patrick O'Connell es va citar a l'Estació de França per agafar un tren que els dugués a la localitat francesa de Saint-Nazaire i agafar un vaixell.
A Mèxic el Barça va jugar deu partits. L'evolució del conflicte bèl·lic a Catalunya i el bon joc que desplegava el conjunt barcelonista van afavorir que el club acceptés les ofertes per prorrogar la gira fins a finals de setembre, en què van disputar quatre partits més als Estats Units. Tot i la falta de tradició del futbol al país, l'equip català va ser convidat per una delegació de la lliga professional de futbol nord-americana. A canvi de la seva participació, el club rebia 500 dòlars per partit disputat. Després de salpar de Veracruz, el vaixell que va transportar l'expedició blaugrana va arribar als Estats Units. El viatge, però, va ser un cúmul d'anècdotes, com ara que entre el passatge hi havia mig miler de dones mexicanes que feien el mateix trajecte que els jugadors.
Finalment, el 6 de setembre el Barça va jugar el primer partit als Estats Units contra l'Hispano FC, integrat per membres de la comunitat llatina de Nova York, al qual va derrotar per 4-2. Sis dies més tard es va enfrontar amb el rival de més entitat, el Brooklyn St. Mary's Celtic, que competia a l'American Soccer League i disposava de jugadors com l'escocès James Jimmy McGuire i Adolph Ed Czerkiewicz. els blaugranes van vèncer per un resultat més ajustat, 4-3. Una setmana després va disputar el darrer partit al barri de Brooklyn contra l'American Lea gue Stars, una selecció de jugadors de la lliga de futbol nord-americana, majoritàriament d'origen irlandès i italià residents a Nebraska, Maryland, Filadèlfia, Baltimore, Pensilvània i Nova York. El Barça va obtenir un altre triomf, per 2-0. Va tancar la minigira amb un darrer enfrontament jugat al dia següent al districte novè de la ciutat (que comprenia els barris de Queens i Brooklyn) contra un combinat de futbolistes jueus de Nova York. El matx va acabar 3-0 a favor dels catalans. Va ser tota una experiència, ja que es va disputar de nit i amb enllumenat artificial.
Als Estats Units el Barça també va desplegar una tasca propagandística per la República i contra els insurgents feixistes. Prova d'això va ser l'assistència a diversos actes socials i trobades amb la comunitat d'exiliats catalans d'A mèrica. Com havia succeït en terres mexicanes, on van visitar la seu de l'Orfeó Català, jugadors i responsables de l'expedició van ser rebuts per entitats com el Centre Català de Nova York i la Casa de Galícia. I l'ambaixador espanyol, l'exministre de Justícia socialista Fernando de los Ríos Urruti, que va presidir el primer partit del conjunt blaugrana a Nova York contra l'Hispano FC i va fer el servei d'honor, els va oferir una recepció oficial.
