07/11/2012

El seu premi

2 min
Cristiano Ronaldo, amb la pilota als peus, i Leo Messi durant l'últim Barça-Madrid al Camp Nou.

Diuen els entesos que uns nivells mínims d'autoestima i seguretat en un mateix són imprescindibles per ser una persona estable i sana. Encara més, es veu que si no t'estimes una mica és impossible que et sentis estimat i per tant tens tots els números de convertir-te en un desgraciat de cap a peus. Cristiano Ronaldo no ha de patir per això, em sembla que no tindrà mai problemes d'aquest tipus. L'home està encantat d'haver-se conegut, s'agrada profundament i no pot evitar explicar-ho cada vegada que pot. Sabem que es considera guapo i que se sent envejat per la majoria dels éssers humans de la Terra perquè a més és ric i famós. I ara també tenim molt clar que si pogués es votaria a ell mateix per guanyar la Pilota d'Or (té un mal de Messi crònic).

El més curiós de tot és que el futbolista del Madrid està convençut que tots els jugadors farien el mateix que ell però que no ho diuen. Vaja, que és un narcisista extrem que veu companys de patologia per tot arreu (de fet, aquesta manera de pensar és molt similar a la de Mourinho, que està convençut que la majoria d'entrenadors del món són igual de mesquins que ell però que dissimulen).

És impactant veure en què es pot convertir un jovenet amb unes quantes desenes de milions d'euros al banc, un munt de desconeguts pendents d'ell, centenars de dones afalagant-lo i una càmera gairebé sempre seguint els seus moviments. La fama, l'èxit, els diners, la idolatria cega de tanta gent han transformat aquest noi en una diva insuportable convençuda que és algú realment important. Aquest noi, quan es mira al mirall, hi veu una persona superior a la majoria perquè juga a futbol de nassos. És això, oi? Es percep com una persona mundialment envejada perquè juga molt bé a futbol. ¿No s'ha de ser una mica cretí per creure't el rei del mambo pel fet de jugar bé a futbol? ¿Aquests atacs de vanitat insofribles que té aquest bon home no demostren una profunda incultura, una manca absoluta de perspectiva, una pèrdua irremissible del nord? Que jugues a futbol! Que no has trobat un remei per curar la malària o el càncer o un sistema per evitar que tanta gent es mori de gana, carallot! ¿Tan difícil és saber-se un futbolista excels i comportar-se alhora com una persona més o menys corrent? Hi ha molts futbolistes (la majoria) que tenen un ego gegant i alimentat per milions de seguidors incondicionals però que no actuen com faraons.

Toni Nadal va dir fa uns anys que creure's algú perquè jugues bé a tenis seria tan estúpid com creure's algú perquè jugues bé a fet i amagar. Vaja, que s'ha de ser una mica imbècil per sentir-te superior a la resta pel simple fet que un esport se't dóna bé. En el món del futbol està ple d'imbècils però em sembla que n'hi ha un que s'endú el primer premi de llarg.

stats