10/02/2011

800 preguntes, 800 respostes

2 min
Josep Guardiola, camí d'una roda de premsa.

PERIODISTAJordi Évole, el follonero del Salvados, va ser a la ciutat esportiva per assistir a la roda de premsa de Guardiola. Va fer notar a l'entrenador del Barça que, durant el mes de gener, hauria concedit vint-i-una rodes de premsa. En Pep, que ja ho tenia calculat, va ser ràpid a fer els comptes de la lletera i va subratllar que, en un mes, li haurien fet 800 preguntes i, per tant, hauria donat 800 respostes. Una barbaritat.

No es pot dir, en cap cas, que Guardiola pugui fugir d'estudi perquè li toca respondre preguntes de tota mena. De punyents, d'insistents, de provocadores, d'absurdes, amb sabó, amb bitxo, en català, castellà, anglès o italià. Però, a veure si m'explico, és molt difícil que t'enxampin amb res que no vulguis dir si cada periodista fa dues preguntes i el micròfon passa a un altre company. Els temes, per tant, salten d'aquí a allà segons l'interès dels diferents mitjans. Quina diferència amb una entrevista en què, si fa vint preguntes, el periodista ha pogut crear un itinerari per dur l'interlocutor cap a un camp determinat i, un cop allà, insistir, repreguntar, cargolar. Al capdavall, fer servir els estris que el periodista té al seu abast per intentar treure el millor (o el pitjor) de l'entrevistat. Guardiola, però, en tres anys no ha concedit mai cap entrevista com a entrenador. Un privilegi que ràdios, diaris i teles no li haurien permès a cap altre entrenador del món que hagués aterrat al Camp Nou.

En Pep, això sí, ha fet bé una cosa: cap excepció. A ningú. Mai, en cap cas. Argumentava, quan va arribar, que això li trauria temps per treballar. La veritat és que, de passada, ha pogut defugir interrogatoris incòmodes. Ha estat una cuirassa útil. La distància necessària amb els mitjans. Tal vegada, un blindatge necessari per triomfar al Barça. Quan Terry Venables es comunicava amb la premsa a través de les traduccions consecutives del Graham Turner, les coses van anar bé i va fer un equip campió en el primer any. Quan va anar entenent els diaris i el to de les preguntes, Venables es va començar a embolicar en la mateixa mesura que l'equip perdia pistonada. Bobby Robson només hi va ser un any, però gràcies al seu ajudant Mourinho, es va saber blindar d'escàndols com el de Ronaldo al Carnaval de Rio. El va substituir un Van Gaal que va tenir dues temporades inicials excepcionals, amb Txemi Terés fent-li de crossa en la traducció. L'entrenador holandès, però, tenia evidents dèficits comunicatius agreujats per la sordesa d'una orella. La seva incapacitat per guanyar-se el vestidor i la premsa va acabar arrossegant dos presidents, Nuñez i Gaspart.

stats