Aficionats del Barça amb estelades en un partit al Camp nou. Pere virgili

BARÇA

El Barça i la independència als ulls de tot el món

Mentre els esdeveniments polítics es precipiten a Catalunya, els dirigents del club blaugrana estan convençuts que seguirien a la lliga espanyola. L'ARA ha parlat amb corresponsals dels mitjans internacionals establerts a Barcelona i Madrid per parlar de la situació política i les derivades sobre l'entitat culer

Aficionats del Barça amb estelades en un partit al Camp nou. Pere virgili

El president de la Lliga, Javier Tebas, amb un passat fortament polititzat, ha repetit fins a la sacietat que en cas d’independència de Catalunya els clubs catalans es quedarien fora del marc esportiu espanyol. Tebas sempre ha sigut taxatiu, tot i que al Barça estan convençuts que el valor comercial del club -que calculen en un 30% dels ingressos de la Lliga- i la seva rivalitat amb el Madrid obligarien a buscar la fórmula perquè l’adeu blaugrana no fos imperatiu.

“El Barça vol continuar jugant i continuarà jugant a la Lliga”, va sentenciar dimecres el CEO de l’entitat, Òscar Grau. Legalment, en primer lloc, Espanya hauria de reconèixer Catalunya i posteriorment s’hauria de reformar la llei de l’esport per donar cabuda als clubs catalans.

De moment, el posicionament culer sobre la qüestió ha tensionat l’entitat tant internament -amb la dimissió de dos directius, Carles Vilarrubí i Jordi Monés- com externament -amb les crítiques de molts socis per haver jugat l’1-O i de molts seguidors de fora de Catalunya pel suport del club al dret a decidir-. L’ARA s’ha posat en contacte amb corresponsals de tot el món establerts a Barcelona i Madrid per parlar-ne. El món mira Catalunya, i, per descomptat, el Barça.Les preguntes

LES PREGUNTES

1. ¿S’entén la posició política del Barça?

2. Com s’interpreta el que va passar contra el Las Palmas?

3. En cas d’independència, on hauria de jugar el Barça?

4. ¿Podria ser admès a la lliga del seu país?

5. Què significaria perdre el clàssic?

Regne Unit - Pete Jenson - CORRESPONSAL DEL ‘DAILY MAIL’

1. Al Regne Unit s’entén que és una situació molt difícil per al Barça, ja que ha de respondre al que volen els seus fans independentistes, però també és un club global en què hi ha molta gent que no vol la independència.

2. Va ser una decisió que es va quedar a mitges de tot.

3. El Barça té una responsabilitat dins del futbol català: no pot anar-se’n i deixar sols la resta de clubs, ja que patirien massa. O es queden tots a la lliga espanyola o s’haurà de formar una lliga catalana i fer-la competitiva.

4. El Celtic fa anys que intenta entrar a la Premier sense èxit. Probablement, els dos equips de Manchester podrien donar-li la benvinguda, però el Tottenham, l’Arsenal i el Liverpool, que lluiten per la quarta plaça, no voldrien més competència. Ara el Barça amb Messi és molt atractiu, però ¿i d’aquí tres anys? Atractiu segur que ho seria, però no prou per canviar de manera radical la Premier. El Barça aportaria diners, però la Premier ja en té.

5. Avui en dia és el partit més gran del món. Seria una gran pèrdua. Però si hi ha un trencament lleig, el clàssic seria la més petita de les pèrdues.

França - Frédéric Traïni - CORRESPONSAL DE CANAL PLUS

1. S’entén que el “Més que un club” suposa un club amb un públic marcat ideològicament. Crec que l’independentisme no hauria arribat tan lluny sense el Barça. Les seves victòries van demostrar que es podia vèncer a Madrid i ser referència mundial. El Barça va ajudar els catalans a oblidar el seu victimisme tradicional i el Camp Nou va servir per difondre i amplificar fora missatges independentistes amb pancartes, estelades, càntics...

2. El que es va interpretar a França és que es va jugar sense públic per qüestions de seguretat i protesta.

3. Si fos exclòs de la Lliga, no tindria gaires més opcions que jugar a Catalunya. ¿Moralment, el Barça més que un club pot abandonar la resta de clubs catalans anant-se’n en solitari a una lliga estrangera més atractiva?

4. Si el Mònaco pot jugar a França, per què no el Barça? Però hi ha un però... Políticament em sembla molt difícil que França ho acceptés. L’estat francès ha dit i repetit que no reconeixerà una independència catalana que no sigui pactada amb l’estat espanyol. Deixar-lo jugar a França seria donar-li certa oficialitat a través de l’esport.

5. No m’ho puc imaginar. Seria com un Star Wars sense el mestre Yoda. Econòmicament la Lliga hi perdria molt, i el Barça també. En cas d’independència soft (acceptada i consensuada), el Barça crec que es quedaria a la Lliga.

Itàlia - Andrea De Pauli -  CORRESPONSAL DEL ‘CORRIERE DELLO SPORT’

1. A Itàlia hi ha una idea abstracta d’un Barça filoindependentista. Els últims comunicats del club han deixat titulars que certifiquen la imatge d’un club separatista, tot i que els articles que els acompanyen mostren una postura, almenys, ambigua.

2. Va semblar raonable per una qüestió d’ordre públic, tot i que enviar un missatge a través de les grades buides es va entendre poc.

3. La lògica diu que el Barça hauria de jugar a Catalunya. En tot cas, la història de la Lliga ha viscut sempre del dualisme Barça-Madrid, i em semblaria intel·ligent trobar una fórmula (els homes de negoci sempre en troben) per seguir amb el Barça al campionat espanyol.

4. Si tens una visió romàntica del futbol, seria com demanar una crema catalana en una pastisseria de Nàpols. Si ho mirem des d’un prisma comercial, sé que a la Via Toledo de Nàpols es venen dònuts i n’hi ha que els compren.

5. Una Lliga sense el clàssic, i sense el constant desafiament maniqueu de cada jornada, faria perdre totalment el sentit i l’interès per la lliga espanyola.

Alemanya - Florian Haupt - CORRESPONSAL DE ‘DIE WELT’

1. La història del Barça és coneguda, i tothom entén que el catalanisme forma una part molt important de la idiosincràsia del club, sobretot a nivell emocional.

2. S’ha vist el Barça en la línia del que representa per a Catalunya i viceversa. El debat de si no s’hauria d’haver jugat el partit no s’ha plantejat a Alemanya, ja que els clubs s’abstenen totalment de fer política. El que va fer el Barça contra el Las Palmas es va veure com un pronunciament fort i poc habitual.

3. No sé si serà possible, però esportivament no hi ha cap dubte que el millor seria seguir a la lliga espanyola.

4. És inimaginable, tot i que molts clubs alemanys estarien il·lusionats per jugar contra el Barça. Però no és factible: el futbol està organitzat en lligues estatals, mou molts sentiments i seria un pas massa revolucionari. Fins i tot si hi hagués voluntat de totes les parts, les autoritats no ho permetrien.

5. Es perdria el partit entre clubs més important del món. El futbol espanyol perdria la seva hegemonia esportiva i de relat, que ara comparteix amb la Premier. Tothom hi perdria: el Barça més que ningú, però el futbol espanyol, que gira entorn l’antagonisme Barça-Madrid, en sortiria perjudicat.

Argentina -  Martín Ainstein - CORRESPONSAL D’ESPN

1. A l’Argentina els clubs no es posicionen políticament, tot i que River sempre ha estat a prop dels partits de centredreta i Boca Juniors, dels populars o de centreesquerra. Es mira amb curiositat, però és difícil d’entendre el posicionament polític del Barça.

2. Sembla que a Espanya el posicionament és obligatori en tots els clubs. El Barça va decidir unilateralment jugar a porta tancada enmig d’un clima de crispació, i això genera un caos en el qual les coses es resolen de manera no protocol·lària. Crida molt l’atenció la falta de planificació i ordre que hi va haver, i que no es preveiés el que podia passar, amb una mesura que no perjudiqués l’aficionat que venia de fora.

3. La independència de Catalunya no té res a veure amb el Barça i on hauria de jugar. Hauria de competir a la lliga espanyola perquè la Lliga necessita el Barça i el Barça necessita la competitivitat de la Lliga. L’esport va per un costat i la realitat política de Catalunya per un altre.

5. Perdre el Barça-Madrid seria una hecatombe mundial. A tots els nivells: de valoració de la Lliga, a l’hora de vendre els drets televisius, la venda de samarretes... És l’espectacle futbolístic més gran del món, i seria perjudicial a tots els nivells, començant per Messi i Ronaldo, ja que la competitivitat dels futbolistes se’n ressentiria.

Marroc -  Achraf Ben Ayad - CORRESPONSAL DE BEIN SPORTS

1. Als països àrabs hi ha opinions diverses, gent que entén que el Barça es mulli políticament per la relació que té amb Catalunya i sobretot pel lema “Més que un club”, però d’altres que prefereixen que se’n mantingui al marge.

2. La imatge del Camp Nou buit va ser molt impactant. Tots els informatius i programes esportius van obrir amb aquesta imatge. Ningú s’esperava veure un partit del Barça sense públic.

3. La majoria absoluta dels aficionats vol veure el Barça a la lliga espanyola.

5. La gent ni ho preveu. Tothom vol seguir disfrutant dels clàssics durant molts anys. Arriben notícies d’aquest tipus, però la gent confia seguir podent tenir aquest menú futbolístic.

Japó - Yoshihiko Nito - CORRESPONSAL DE WOWOW TV

1. El rerefons històric es coneix al Japó, tot i que per a nosaltres és molt complicat comprendre una cultura en què futbol i política estan tan lligats.

2. El futbol professional no té sentit sense aficionats. Tenint en compte que segurament hi va haver seguidors que només van anar a veure el partit des del Japó, no podem entendre la decisió de disputar-lo a porta tancada.

3. Evidentment, el que seria lògic és que el Barça jugués la lliga catalana.

5. Canviaria radicalment el valor de la Lliga. El clàssic pràcticament equival a la Lliga sencera.

França - Florent Torchut - CORRESPONSAL DE L’’ÉQUIPE’

1. A França no es barregen la política i el futbol. Tot i que el Barça no s’ha posicionat sobre la independència o la unitat d’Espanya, el fet que el club es manifestés a favor del referèndum per a nosaltres va ser curiós i estrany.

2. Els que segueixen el futbol es van adonar que era un tema molt important, més enllà de la política, que tenia un component social. L’1-O es va seguir amb molt d’interès a França per la resistència dels que volien votar i la violència de les forces policials del govern espanyol. El gest del Barça va tenir molta repercussió: a L’Équipe vam dedicar-hi una pàgina sencera. Però a França això no podria passar.

3. El Barça hauria de jugar la lliga catalana. Baixaria molt el nivell dels adversaris, i això el podria afectar a l’hora de tenir bons resultats a la Champions, com els va passar a l’Ajax o el Juventus. El perjudicaria molt. En 10 anys, una lliga catalana se situaria al nivell de Portugal o Holanda, però mai al nivell de la Lliga o la Premier.

4. No es pot parlar del Barça sense parlar del cas del Mònaco, que juga a França des del primer any, ja que n’és un dels fundadors. Però si ara el Mònaco hi volgués entrar li seria molt complicat. Per una qüestió de fronteres, un tema geopolític, ho veig impossible, utòpic.

5. Perdre el clàssic seria una catàstrofe mundial. Amb el gran Barça de Guardiola i el Madrid de Mourinho, el clàssic va agafar una dimensió que mai havia tingut un partit de futbol.

Etiquetes