Per què preguntar Per què? Només disfruta de Messi per l'alegria que dóna

THE NEW YORK TIMESAmb tot el respecte per als científics dels esports que estan provant de descobrir el geni de Lionel Messi, jo confio que no el descobreixin mai. Dimarts a la nit, al fred, humit i industrial land del Rhin alemany, Messi va trobar un camp nou i nous adversaris per conquerir. Va crear un gol per a Alexis Sánchez amb una passada d'una imaginació desbordant. Va marcar un gol per l'instint que té de córrer darrere de qualsevol company, de qualsevol adversari. I el va celebrar amb tota l'alegria del noi que encara és, dels seus 24 anys.

Perdó si aquest article esguerra la diversió d'un investigador universitari alemany, Norbert Hagemann, i els seus col·laboradors, que estan ocupats intentant identificar la ciència i la psicologia que hi ha darrere del fenomen Messi.

Perdó si això esmorteeix la il·lusió que una moderada part de l'afició del Bayer Leverkusen encara té d'eliminar el Barça de Messi després de l'1-3 del partit d'anada de la Lliga de Campions. Els aficionats també tenen dret a divertir-se. I per a qualsevol persona, de qualsevol lloc, que aconsegueixi veure Messi escapant-se com un llangardaix entre les roques musculades dels defenses del Leverkusen, el partit va ser, de fet, una gran alegria enmig d'una setmana depressiva per al futbol global, amb clubs famosos que van als tribunals, amb jugadors arrogants que pensen que ells són més importants que l'esport i l'inici d'un llarg judici sobre la corrupció al futbol turc. Tots aquests moments foscos van ser apartats amb una sola exhibició a Leverkusen dimarts.

Donar descans a Messi?

A l'entrenador del Barcelona, Pep Guardiola, li van preguntar després d'aquest partit si no ha pensat a fer descansar Messi, que ha jugat 39 dels 42 partits del Barça aquesta temporada. "Per què?", va respondre Guardiola. L'entrenador va aturar la resposta i llavors va continuar, en anglès: "Les persones compren una entrada per veure'l jugar. El conec, és un home fort, i quan és més feliç és quan juga, i per a mi és molt important". Final de l'interrogatori.

Final provisional, com a mínim, de la polèmica a Espanya sobre el que no funciona al Barça. Per què el millor equip de la Terra està 10 punts per sota del Reial Madrid a la Lliga? ¿És el cansament, la fatiga mental o física d'un equip de jugadors construït al voltant d'un geni que tot el món espera veure jugar dues vegades a la setmana contra adversaris que volen aturar-los donant-los puntades de peu? ¿Són les lesions de jugadors claus en una plantilla petita, com el màxim golejador del Mundial, Villa? ¿O les persistents molèsties d'Andrés Iniesta o de l'extraordinari creador de joc Xavi, que els han fet descansar alguns partits? Són totes aquestes coses i el fet que Messi és requerit per creuar l'Atlàntic cada mes perquè intenti injectar a la selecció d'Argentina la diversió de què gaudeix tantes vegades amb el seu club.

Aquí, altre cop, les respostes poden ser tan senzilles o tan complicades com desitgem que siguin. Messi és un argentí de naixement, però és català i un producte de l'acadèmia del Barça i la seva manera de jugar des que era adolescent. Es mou de la manera que ho fa al Barça pels jugadors que té al seu voltant, fins i tot quan els joves han de fer el paper de Villa, Iniesta o Xavi quan estan lesionats.

Però quan el Barça va perdre 3-2 a Pamplona dissabte, les crítiques van aparèixer: l'equip i la seva estrella han decidit majoritàriament deixar aparcada la Lliga i pensen que jugar contra equips com l'Osasuna només és una distracció en el camí cap a la Lliga de Campions.

Potser els professors podrien analitzar-ho. Potser un grau de complaença pot explicar per què, horror dels horrors, el Barça va perdre l'últim cap de setmana tot just el segon partit dels 47 de Lliga, de Copa del Rei, de Supercopa i del Mundial de Clubs. Si hi ha un home que tingui les respostes, ha de ser Guardiola. Va jugar durant anys amb la samarreta del Barça, i ell està sobre els camps d'entrenament cada dia jutjant l'estat, mental i físic, dels jugadors.

Messi juga quan vol jugar

Quan a Guardiola li van preguntar per enèsima vegada per Messi, la seva resposta difícilment podria haver estat menys científica: "Messi juga quan Messi vol jugar". De vegades Messi necessita molta perseverança i paciència. A la primera part, el Bayer quasi no va creuar la línia del mig del camp per l'obsessió que tenien per envoltar el jugador clau del Barça amb molts homes. El tècnic dels alemanys, Robin Dutt, va reconèixer: "Durant el descans vaig preguntar als meus jugadors si volien participar en el joc o si només volien ser-ne espectadors".

Messi va participar en els primers dos gols fent el que hauria fet l'absent Xavi. Cada moviment començava al voltant de la línia del mig del camp, cada passada convidava Alexis a trobar l'espai quan tres o quatre defenses del Leverkusen buscaven Messi.

Messi va engaltar la pilota per posar-la en el camí d'Alexis en el primer gol. Després, va deixar rodant una pilota al cercle central abans que Cesc la passés amb la precisió d'un làser al veloç xilè perquè marqués altre cop. Minuts abans del final, presumptament cansat per l'esforç, va obrir una pilota cap a l'extrem dret, on hi havia Alves. Messi va continuar corrent fins que Alves li va tornar la pilota: el fenomen va rematar de volea i va marcar el seu gol.

La teoria de l'investigador Norbert Hagemann és de sentit comú. "Si el millor futbolista del món ja sap què passarà, llavors sabrà cap on dirigir l'atenció. Jugadors com Messi són excepcionals prenent decisions. Tenen habilitats d'anticipació que els ajuden a solucionar problemes complexos de la millor manera possible". Jugadors com Messi són únics en una generació.