Publicitat
Publicitat

LA PÀGINA BORDA

Quan els porters marquen gols

Consens total quatre dies després de l'anunci. L'opció Tito suposa l'única via perquè aquest grup no perdi la referència a la banqueta sense trauma després de quatre anys irrepetibles. Com que ja s'ha dit tot, poca cosa s'hi pot afegir des del punt de vista esportiu. Analitzem-ho, doncs, des d'una perspectiva política.

El final de Guardiola ha fet emergir de l'ombra la figura del director esportiu Andoni Zubizarreta, l'autèntic arquitecte del traspàs de poders. Tenia l'operació al cap des de feia mesos però ha dominat el tempo del procés amb la sang freda d'un polític professional. Dimecres a la nit comunica la tria de la mà dreta de Guardiola, adverteix de la necessitat de no deixar passar ni un moment i comunicar-la immediatament després de l'adéu de Guardiola i, mentrestant, amb l'altra mà, in extremis , encara intenta convèncer Guardiola perquè continuï una temporada més. La seguretat amb què es va exhibir el dia D a l'hora H demostra la satisfacció per l'èxit en l'escenari que havia imaginat.

Zubizarreta ha actuat conscient que ocupa una posició clau al club. No és cap secret: el búnquer de la Ciutat Esportiva i la zona noble de les oficines del club no han tingut una convivència plàcida. Un matrimoni que aguanta pels fills i que manté les formes en públic mentre diu penjaments en la intimitat. Expliquen els que coneixen de prop la relació que l'exporter basc és dels pocs amb autoritat moral per portar la contrària a l'encara entrenador quan toca, i en paral·lel ha aconseguit fer desaparèixer la desconfiança amb què la directiva va rebre el director esportiu que havien fitxat per indicació de Guardiola després de les eleccions.

Els arguments esportius són indiscutibles per avalar la tria de Tito Vilanova. El model seguirà inalterable. Zubizarreta, a més, ha estat prou hàbil als despatxos per neutralitzar qualsevol temptació del poder presidencial per intervenir i recuperar el control de la Ciutat Esportiva, si és que en algun moment han experimentat aquesta temptació. Al contrari, Sandro Rosell va mantenir alerta els seus directius dijous a la nit i divendres al matí per beneir la tria de Zubizarreta. És possible que el cos li demanés opcions ben diferents, però qualsevol altra cosa que no fos el guardiolisme amb Tito Vilanova hauria generat convulsions socials. Tampoc hi havia marge. Només intervindrà en una direcció contrària si la fórmula no funciona, aleshores sí legitimat.

En el futbol actual, els porters només fan gols en circumstàncies excepcionals i quan tot sembla perdut. Gol de Zubi. Gol del Barça.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT