Publicitat
Publicitat

WASHINGTON DIRECTE

Per la porta de la història

Ja està. I no de qualsevol manera. Assistint de cap a Xavi en el primer, col·locant-la amb força en el segon, rematant de vaselina el gol que el posa al capdamunt de la història, provocant el de Tello, esperant per acomoda-se-la en el del hat trick .

La immensa majoria dels socis del Barça no tenen la Medalla d'Or del Parlament i deu ser per això que pensen que la Lliga és possible, i més aviat se'ls nota que són catalans no pel pessimisme sinó perquè, com deia Unamuno, els perd l'estètica. Messi és un esteta sofert. Només cal veure totes les entrades que li fan i totes les targetes que els àrbitres continuen perdonant als seus marcadors, perquè ell no fa comèdia i continua jugant. Esteta i sofert, sí, deuen ser les dues característiques més catalanes que Messi ha adquirit. Per això no podia superar César amb un gol qualsevol (notin que dic qualsevol i no de penal, perquè el que no pot ser no pot ser, i a més a més és impossible). No, senyor: tres gols amb dedicatòria, que diria Serrat, a qui ja demanem la cançó per al nano que Rexach va firmar en un tovalló de paper. Els Manel no la faran, perquè, francament, a qui fa gols de tres en tres no sembla que li hagi costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Recorda el seu nom

A qui li costarà arribar a final de temporada serà al Barça si continuen caient com mosques, entre lesionats com Adriano i sancionats com Alves, i si no tanca els partits (¿però no havíem superat per sempre aquesta fase?). El 2-2 enmig de la festa de Messi va ser com una broma de mal gust.

Encara estic veient els anuncis que passava Nike al marcador del Camp Nou, on sortia un nenet al qual gairebé no se li entenia el que deia, i no per culpa de la megafonia, precisament: "Recuerda mi nombre: Leo Messi ", i com pensava que tanta mercadotècnia acabaria per fer caure la pols de l'oblit sobre el nom d'un jugador prematurament elevat als altars de la fama. Error, el nom de Messi ja no el podrem oblidar, perquè a més a més de fer els gols estètics i de guanyar Copes d'Europa i Lligues amb una insistència mai vista a Can Barça, va decidir, perquè no hi hagués cap dubte del seu destí amb la posteritat, que aniria a trobar Kubala primer i César després.

Dedico a Messi les mateixes paraules amb què l' Aquest any, cent! de TV3 va presentar Kubala el dia que li va dedicar el programa: "A la història del Barça hi ha hagut grans jugadors, i alguns cracs, però molt pocs han arribat a la categoria de mites. Senyores i senyors, per la porta de la història, un mite: Leo Messi".

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT