Publicitat
Publicitat

ALLEGRO MA NON TROPPO

Una plantilla amb prou fons d’armari

La derrota de San Mamés no demostra que el Barça no tingui fons d’armari. Si de cas, demostra la diferència abismal entre titulars i suplents. Ara mateix el Barça té un equip inicial molt definit, el que va ser titular a la final de la Champions de Berlín. I els altres esperen oportunitats per vestir-se de curt i jugar una mica. Però, ¿això vol dir que la plantilla sigui curta? No ho crec.

El gran problema, a Bilbao, va ser l’excés de rotacions. Un cop vist el desastre sempre és còmode dir-hi la teva i pontificar, així que podem posar l’accent en la necessitat de donar descans a diferents jugadors per culpa del calendari, o criticar Luis Enrique per haver fet jugar una defensa i un mig del camp inèdits. O les dues coses, esclar. A San Mamés van jugar sis futbolistes que normalment no poden ser titulars. I això sense entrar en el debat de la porteria. Només Messi, Suárez i Alves solen ser titulars, a més de Mascherano, que va jugar en una posició on no sol fer-ho vestit de blaugrana. Els altres són suplents. El resultat va ser un desastre. Sí, l’Athletic no es va merèixer guanyar per 4-0, però va ser millor. El Barça ni es va merèixer guanyar, ni va agradar-se, ni va saber trobar un full de ruta clau. El desastre va ser col·lectiu. I la manca d’idees va evidenciar encara més les errades individuals. Ter Stegen i Alves van anar a la seva, desconnectats en algun moment, però per entendre el mal partit de Sergi Roberto, Mascherano, Rafinha o els centrals, també cal entendre la manca d’idea col·lectiva. Els centrals no tenien davant un mig del camp fàcil de reconèixer per treure la pilota, els migcampistes tenien uns laterals fora de lloc. El desgavell va ser important, si ho passem pel sedàs del Barça, on cal ser més exigent que als altres clubs. Però el mal partit de set futbolistes que no solen ser titulars no els hauria de condemnar a la foguera. No hauria de voler dir que no poden jugar al Barça o no tenen prou nivell.

Durant la temporada només en partits de Copa contra equips de Segona B es poden veure rotacions tan radicals. Quan parlem de rotacions parlem de dos o tres canvis. I acompanyats d’una idea de joc coral, més treballada, amb els titulars aportant seguretat, jugadors com Bartra, Sergi Roberto o Rafinha poden ser útils, com va demostrar Rafinha a Tbilissi. El seu rol és reforçar l’equip titular, aprendre, forjar-se. Tot forma part d’un aprenentatge. Fallar i perdre és un procés que cal passar. Al gener, amb Aleix Vidal i Arda Turan, la plantilla serà prou gran. Llavors, amb l’equip titular reforçat per rotacions puntuals, potser ens semblarà que hi ha prou fons d’armari.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF