Publicitat
Publicitat

CAFÉ BAVIERA

El pla B, amb 'b' de burro

A Andoni Zubizarreta se li ha girat feina. Rosell i Bartomeu li demanen que vagi preparant quin entrenador proposarà si Guardiola decideix no continuar. Tothom (directiva, jugadors, socis i mitjans) està molt refiat que, després de signar la butlleta d'Òmnium per fer-ne socis els seus tres fills, Guardiola renovarà un any més per continuar a la banqueta del Barça. De moment, però, té dubtes i la conversa que ha de tenir amb ell mateix es va ajornant mentre les tardes es van fent més i més llargues. Això obliga el director esportiu a haver de preveure la possibilitat que Guardiola no segueixi. Per responsabilitat, Zubizarreta ha de tenir una cartera de noms i, sobretot, un retrat robot de l'entrenador que busca per al dia que el Pep anunciï que plega, tant si és el mes que ve o, a tot estirar, d'aquí un any.

A l'hora de jugar a dir noms, no me n'agrada cap. Dels cromos que hi ha pel món, amb un cert prestigi, ningú no em convenç per al Barça. Marcelo Bielsa fa unes rodes de premsa molt estranyes, Villas-Boas ha perdut la màgia al Chelsea, Arsène Wenger treballa amb joves però és un perdedor, i Joachim Low, " nein, danke ". Els alemanys ja decideixen prou coses de la nostra vida perquè, a sobre, els deixem fer l'alineació del Barça. Amb això no s'hi juga. Scolari, la temptació carioca, encara menys. El pròxim brasiler que ha d'arribar al Barça es diu Neymar.

Potser la gran lliçó que hem après al Barça, en aquests tres anys, és que val la pena que l'entrenador sigui més culer que el pal de la bandera, que conegui l'entorn, el tarannà dels mitjans de comunicació i la sociologia de l'abonat habitual al Camp Nou. Sergi Barjuan, Xapi Ferrer i Òscar Garcia compleixen aquest requisit, però la carta de la inexperiència ja la vam jugar una vegada amb Guardiola i ens va sortir rodona, però ell és un personatge absolutament singular en molts aspectes. Valverde, Esteban Vigo i Víctor Muñoz són entrenadors bregats però un meló per obrir en un gran equip. A Rexach -sobre qui no hi ha dubtes sobre el futbol que proposa- potser ja el tenim molt vist i sabem que és més intuïtiu que pencaire. I aquí ens agrada molt algú obsessionat amb la feina, amb la cultura de l'esforç, que miri vídeos, que no tingui cap diari en contra d'entrada i que perdi els cabells de tant rumiar. Pel que fa a Guardiola, cada nit, quan apago el llum de la tauleta de nit, em repeteixo la frase que ens va regalar en la primera roda de premsa del 2012: "Estigueu tranquils, que sé el que em faig". M'ho dic en veu alta i dormo plàcidament.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT