El pla B era Tello
Un partit clavat a l'anterior. El Mallorca, com el Celtic, tancat al darrere obligant el Barça a jugar a handbol. És a dir, el guió de sempre de tocar i madurar i tenir unes dades de possessió de pilota gairebé ridícules en el futbol professional. També, com a Glasgow, l'equip local marca dos gols en tres ocasions. Però la diferència, entre un partit i l'altre, és l'efectivitat en atac. Si te'n marquen dos (per una altra errada d'un Mascherano que surt a ensurt per partit), la solució és marcar-ne més i s'ha acabat el bròquil. Però més enllà del marcador, que no ens va preocupar en la desfeta a la Champions, l'interessant d'aquest partit era veure com gestionava Tito Vilanova el partit següent a una derrota, contra un altre equip amb nou homes tancats al darrere, i després d'una setmana en què s'ha debatut, massa i tot, si el Barça havia de tenir un pla B per obrir llaunes tan tancades i envasades al buit. L'estratagema tàctic de Vilanova ha tornat a ser per treure's el barret: Tello de titular que, de retop, ha fet modular els moviments de quatre jugadors més. Amb Tello d'extrem esquerre, encastat a la línia de guix durant 90 minuts, Jordi Alba no havia de desdoblar ni una sola vegada. Tenia el carril tapat i ordres estrictes de no fer-ho. La profunditat a què voluntàriament renunciava el Barça en el seu lateral esquerre, la tenia amb l'autopista d'Alves en tota la banda dreta, pràcticament jugant d'extrem. O de lateral amb molta arribada. Per què? Perquè Villa, que sobre el paper semblava que havia de jugar per la dreta, es va passar pràcticament tot el partit fent de borinot al centre de l'àrea. Va marxar substituït al minut 65 sense haver tocat, pràcticament, ni una sola pilota però havent permès unes noves opcions a l'atac del Barça que van sorprendre el Mallorca, Caparrós i tots els radiofonistes que anaven de corcoll per endevinar la novetat tàctica de Vilanova.
Quan el sistema està treballadíssim i sembla que no pot inventar res de nou, els entrenadors del Barça, sigui el Pep o sigui el Tito, saben trobar noves variacions sobre el tema que continuen perfeccionant el giny. La cura pels detalls és tan gran que, en l'única jugada que Tello no va fer el regat per fora, Alba va córrer per l'esquena per endur-se dos defenses i obrir l'espai perquè demostrés que té un bon xut i una bona relació amb el gol. I, per arrodonir el partit del seu retorn, Tello va fer cas a Vilanova a l'hora de posar-se a la barrera perquè Aouate, el porter, es pensés que la falta directa la xutaria Messi per aquell pal i, aleshores, el senyor Xavi va tornar a tocar-la amb el seu peu de Déu.
