La pissarra de l'Eibar-Barça

BarcelonaLa d'Ipurua és una d'aquelles victòries que sumen més que tres punts (0-4). Que sumen autoestima, que refermen el vestidor en un mateix pla, que fan encara més pinya. La lesió de Busquets, les complicacions que ha plantejat l'Eibar i, sobretot, la solvència amb què s'ha acabat dominant el partit en un escenari difícil faran més fort el Barça de Luis Enrique.

I l'hi faran perquè s'ho ha hagut de treballar de valent. Les intencions de Mendilibar, fidel a la seva filosofia de joc, passaven per incomodar el Barça en el màxim de fases del joc possibles: el volia portar al límit en la sortida de pilota, obligar-lo a cometre errades en zones de progressió i arraconar-lo en la finalització.

Era d'esperar que aquesta intensitat defensiva dels locals tingués un moment de debilitat. Només calia resistir per capgirar la dinàmica. I el Barça ha sabut fer-ho, refent-se fins i tot de veure marxar Busquets en llitera.

Com ja és habitual, Ter Stegen ha minimitzat riscos en sortida de pilota davant la forta i alta pressió de l'Eibar, destinant les seves passades als laterals, que intentaven rebre en posicions avançades.

A diferència d'altres dies, però, al Barça li ha costat consolidar la possessió, tant si guanyava els salts com si no. Si a l'Eibar no li funcionava l'avançament de línies, s'ha recollit per bloquejar les combinacions blaugranes. El Barça sabia que necessitava un ritme alt de circulació i canviar l'orientació per moure el rival, però no ha pogut fer-ho. No l'hi deixaven.

Entre altres coses, perquè l'Eibar se sentia poderós. Portava la iniciativa.

El joc directe dels guiposcoans era una càrrega, una incomoditat. D'una banda, perquè amenaçava d'estirar les línies més del que volien els jugadors de Luis Enrique i, de l'altra, perquè deixava en situacions compromeses els dos centrals blaugranes. Umtiti i Mathieu, pendents de Sergi Enrich i Adrián González, que s'incorporava des de la mitjapunta, no podien fallar.

La sensació constant que cada acció de l'Eibar podia acabar amb una centrada a l'àrea era un motiu més per incomodar defensivament el Barça.

De fet, els blaugranes han hagut de baixar metres i d'allargar els esforços defensius més del que haurien volgut perquè s'han vist tancats al seu propi camp. Això els ha deixat una única alternativa per atacar: el contracop.

Fins que a l'equador de la primera meitat, l'equip ha aconseguit connectar passades curtes i guanyar temps amb pilota. Arda Turan, des de les recuperacions defensives, ha guanyat protagonisme i ha reactivat la resta de peces. Denis Suárez i Messi s'han trobat millor, i també Neymar ha pogut completar el triangle amb Alba i Turan i deixar així les aventures solitàries a què el portava l'anterior escenari.

L'Eibar s'ha vist enfonsat a la seva àrea. Ja no era capaç de portar el partit al camp català. Ja no tenia ni la pilota ni la iniciativa. Ja anava a remolc.

D'aquesta millora n'ha nascut el 0-1, obra de Denis Suárez. I l'Eibar ha hagut d'assumir les dues realitats: que anava per sota en el marcador i que havia perdut el ritme del partit.

El pas pel descans tampoc l'ha ajudat a recuperar el to, tot i que les intencions guipuscoanes a la represa apuntaven al guió del començament del primer temps. El Barça, però, segur amb l'avantatge, ha començat allargant la primera possessió i deixat clares, doncs, les intencions a la segona meitat. Pilota, control, pausa. Maduresa. Solvència.

El 0-2, transició magistral entre Messi i Suárez, ha acabat d'assegurar el guió contra un Eibar que s'entestava a apujar l'agressivitat defensiva del seu pla.

El partit ja era un altre. El Barça ha trobat comoditat a partir de la pilota, amb Rakitic imitant les accions de Busquets entre centrals i Messi rebent com a quart migcampista, entre Denis i Arda. El Barça tenia el control.

I el tenia tan clarament, que s'ha permès el luxe d'obrir-se a plaer els espais que li convenien. Ha baixat la defensa, s'ha estructurat en el seu habitual 4-4-2 sense pilota i ha atacat els espais que li concedia la defensa avançada d'un Eibar desesperat buscant el gol de l'honor. Les transicions blaugranes han sigut letals fins al final, un caramel per golejar.