La pissarra del Barça - Las Palmas

BarcelonaHauria pogut ser un partit incòmode, per la personalitat ofensiva del Las Palmas, equip monopolitzador de la pilota en molts partits, però ha sigut justament aquest tarannà canari el que ha acabat per facilitar el partit al Barça. Sobretot al segon temps, quan un lleuger pas endavant visitant ha obert el camí de la golejada (5-0). Abans, les ganes d'iniciar en curt dels grocs havien permès al Barça instal·lar-se a camp rival i viure tranquil·lament lluny de Ter Stegen. L'única feina del porter alemany s'ha resumit en les seves decisions en la sortida de pilota.

Superada la sorpresa d'una alineació que donava responsabilitat a Aleix Vidal (lateral dret, per Sergi Roberto), André Gomes (interior dret, per Rakitic), Arda (extrem esquerre, per Neymar) i Rafinha (interior esquerre, per Iniesta), el partit s'ha posat en marxa i ha exposat aviat les cartes.

La UD Las Palmas volia pressionar amunt la sortida de pilota de Ter Stegen, però assumia que no podria mantenir el bloc alt i que s'hauria de replegar. De tota manera, la trampa canària era concentrar els seus jugadors més avançats al quadrat central, al voltant de Busquets, per expulsar el copejament del porter a la banda, on posteriorment seria més fàcil de reorganitzar-se. L'home lliure, gairebé sempre, ha sigut Aleix Vidal, gràcies a l'arrossegament que André feia amb Tana.

L'exsevillista, de fet, ha tingut un paper força protagonista, perquè el Barça volia que els seus laterals s'expressessin en posicions profundes. En aquest sentit, l'aposta per Aleix Vidal suposava menys risc perquè és el context en què l'exsevillista se sent més còmode.

La presència tan alta dels laterals ha acabat per fer replegar la UD al seu camp, mantenint una prudència especial als carrils exteriors, on El Zhar i Tana recollien per doblar ajudes amb el lateral. En molts moments, el Las Palmas s'ha defensat amb sis jugadors a la frontal.

Tot i així, però, no ha pogut impedir que André Gomes, profund per fora, filtrés una passada per fer l'1-0, obra de Suárez. El domini blaugrana era clar i ha portat el partit gairebé íntegrament a terreny canari.

Tampoc la UD trobava facilitats per sortir, ofegada en l'ordre defensiu d'un Barça concentrat. Busquets s'ha emparellat amb Roque Mesa, cervell dels grocs, i ha permès que la resta de peces tapessin els altres forats. Aquest desig d'iniciar en curt dels visitants ha sigut una oportunitat per a la pressió alta d'un Barça especialment agressiu per l'esquerra (amb l'esforç en la recuperació d'Arda i Rafinha). En més d'una ocasió, han pogut robar amb opcions reals de ferir al contraatac.

Potser per això, i perquè anava perdent, la UD ha sortit a la segona meitat amb voluntat de trepitjar més la meitat de camp blaugrana. Ha avançat línies i ha mirat de donar continuïtat a la seva pressió alta. Això, però, lluny d'acostar-lo al gol de l'empat, l'ha condemnat. El Barça ha sabut llegir el nou partit que se li oferia, un partit amb més espais en atac, i ha activat la maquinària. Messi, àgil en la caça d'un refús, ha sentenciat amb el 2-0, i Suárez i Arda, poc després, han rematat el matx amb un 4-0 que ha permès a Luis Enrique iniciar el carrusel de canvis: Rakitic per André, Alcácer per Suárez i Mathieu per Busquets (canvi que ha comportat que Mascherano avancés la posició fins al mig del camp i que Umtiti acabés com a central dret).