Publicitat
Publicitat

Washington directe

La perfecció és això

El Barca és l'únic valor de la zona euro al qual no li augmenta la prima de risc, perquè de risc, zero. Concretament zero gols en contra en els últims nou partits. I tot això sense deixar d'oferir la mateixa alta rendibilitat dels últims tres anys. 500 gols ha marcat en l'era Guardiola, amb els quatre d'ahir. Ni l'atac combinat dels aspirants frustrats ni l'autoangoixa de la setmana passada han fet baixar un punt la cotització del bo sobirà blaugrana, que deu ser una de les poques coses sobiranes catalanes que es passegen pel món.

Valdés va batre ahir un rècord d'imbatibilitat de l'època del blanc i negre, i Messi, amb el segon hat trick consecutiu, es disposa a atrapar César, de l'època del No-Do. Tota la vida repetint que el futbol es com una manta curta, que si tapes la defensa no pots protegir l'atac, i resulta que hem viscut prou per veure que era una hipòtesi sense demostrar.

Cruyff, precursor de l'invent, afirmava que a ell li eren igual els gols que et marqués el contrari mentre tu fossis capaç de fer-ne un més. Guardiola ha perfeccionat l'invent i del que ha creat se'n diu la màquina de la perfecció. És la rendibilitat de la victòria sense haver de pagar comissions a l'espectacle, perquè tot l'espectacle el dónes tu.

Hi ha altres rècords batuts. Aquests dies tothom ha recordat que va ser a la capital txeca i després d'una derrota inesperada que Cruyff es va espolsar les culpes i va venir a dir que havien perdut perquè l'entorn també jugava. Però no s'ha recordat tant que fa 26 anys, el setembre del 1985, el Barça es va jugar a Praga uns setzens de final de la Copa d'Europa enmig d'una gran discussió entre Núñez i els jugadors per la negociació de les primes. Núñez va pujar a l'avió al Prat després d'avisar: "Si em fan enfadar, treuré l'espasa". Eren tensions de tresoreria, de les èpoques de gran volatilitat dels egos no resolts.

Ahir, resultat de 0-4 amb Cuenca, Thiago i Adriano en l'onze titular. Estic segur que, Messi i Valdés a banda, el que fa més feliç Guardiola és fer descansar el cracs, fer pujar canalla i donar-li minuts i que, a sobre, l'equip guanyi per golejada. Una aliniació així despista el rival, manté la plantilla desperta, fa sortir la premsa de la seves seguretats i a don Vicente del Bosque l'obligarà a obrir pis a Barcelona.

Quants plantejaments ofensius té ara el Barça? A què juga un equip en què el seu màxim golejador no sabem ben bé de què juga? Nomes sabem que juga. L'euro esta delicat i, superat el Festival d'Eurovisio, al Vell Continent l'aguanta la Copa d'Europa, capital Barcelona.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT