31/05/2016

El 'paripé' de Luis Enrique

2 min
El ‘paripé’ de 
 Luis Enrique

Tants caps, tants barrets. A l’inici de temporada, a la foto de la plantilla del primer equip del Barça, hi vaig comptar 25 jugadors amb samarreta i 29 persones, amb xandall, que no ho eren. Semblava un staff exagerat, potser per damunt de les nostres necessitats. Ahir, gràcies al reportatge de Barça TV (estrenat alhora a TV3), vam entendre les dèries de Luis Enrique de treballar en equip, de ser una família on tothom sumi i de parlar, sempre, en primera persona del plural. Que consti que ja estàvem avisats: el dia de la seva presentació va dir que el líder seria ell. I al segle XXI, els líders són gent que va a l’entrenament en bicicleta des de Gavà, que comparteix el seu despatx amb les cinc persones del seu staff (Unzué, Moreno, Pol, Barbarà i Valdés), que delega, que és inconformista per naturalesa i que fa que a tots els despatxos hi hagi penjat un mateix rètol que sintetitza, en anglès, la seva màxima: “Pots tenir resultats o excuses. No totes dues coses”. De portes enfora, esquerp. Amb els seus, enrotllat. Luis Enrique -per bé o per mal-és transparent, natural. Potser agrada tant a l’afició del Barça perquè parla sense floritures, va de cara, ho diu tot clar i no oculta les intencions. No té necessitat d’agradar a tothom, ni de quedar bé en totes les circumstàncies. Ell mateix diu, durant aquests 40 minuts del reportatge d’un dia a la seva vida: “ El paripé no lo he hecho en mi vida y jamás lo haré ”.

Com a culer, reconforta veure el nivell de detall i d’hiperprofessionalització del seu staff. Després de veure Els homes de Lucho tens la sensació d’haver entrat en el secret. Ara entens qui fa què -tots 28 presentats per ell, a més de les tres cuineres- i no et sorprèn que s’hagi tornat al nivell d’excel·lència futbolística. Vaig pensar, de cop i volta, que els set grans títols dels últims dos anys no eren només mèrit del trident. Em satisfà veure fins a quin nivell obsessiu el Barça estudia els rivals, fins a quin detall es preparen els partits, com li ensenyen a Luis Enrique tot el que ha de veure de cada jugador cedit, de cada futbolista del filial, del pes corporal o la punta de velocitat de cada crac del primer equip.

Artur Mas deia que no llegia diaris. Luis Enrique afegeix que, a part de no llegir diaris, tampoc no escolta la ràdio esportiva. Esclar que també es diu que no té amics periodistes i la sincera abraçada amb Ricard Torquemada a l’aeroport del Japó demostra que tothom és capaç de fer una excepció que confirmi la regla. Una abraçada i un reportatge que l’humanitza i, en un món de mones, li fa justícia.

stats