La ciutat de Barcelona es va tornar a tenyir de blaugrana, com en les grans ocasions, per retre homenatge als flamants guanyadors de la Champions. Jugadors, tècnics i auxiliars es van enfilar a l'autocar tot just baixar de l'avió i es van desplaçar fins al Port Vell, on havia de començar la rua dels campions d'Europa. Una comitiva que avançaria pels carrers barcelonins fins arribar a l'estadi i que passaria per l'avinguda de Roma i creuaria els carrers de Londres i de París. Precisament, les tres capitals europees que han estat conquerides pel Barça. Primer amb Cruyff a la banqueta, després amb Rijkaard com a tècnic, i ara amb Pep Guardiola. Tres entrenadors diferents, però que han dut la Copa d'Europa a les vitrines del Museu del Barça a través del que sap fer més bé aquest club: jugar a futbol.
La rua estava prevista a dos quarts de sis, però els carrers ja s'havien començat a omplir d'aficionats a primera hora de la tarda. Petits i grans, però tots amb samarretes, gorres o bufandes. Amb qualsevol distintiu que els identifiqués com a seguidors d'un club que no para de donar-los alegries.
Sota un sol de justícia, només calmat per una lleugera brisa que bufava prop de la zona del port, els primers culers arribaven al punt d'inici de la rua per agafar lloc. Per poder estar a un pam dels campions quan passessin per davant seu. Van espera fins que va començar la rua, i alhora l'eufòria dels milers i milers de culers que van decidir sortir al carrer per homenatjar un equip que continua fent història.
Els jugadors rebrien el primer gran bany de masses davant l'estàtua de Colom, atapeïda de simpatitzants. Uns aficionats, els més joves, que un cop passat el bus dels campions s'afanyaven per desplaçar-se cap a Via Laietana per poder tornar a veure els seus ídols. I d'allà farien el mateix cap al carrer de Pau Claris, i llavors cap a la Gran Via i el passeig de Gràcia. I així fins a completar bona part del recorregut que els herois de Wembley van fer molt més ràpidament del previst.
Va ser una comitiva encapçalada pels cossos de seguretat que, alhora que obrien camí als campions, també servien de referència als curiosos que estaven a les terrasses dels bars. I així, per uns instants, els locals es buidaven -alguns també de cambrers- per saludar els seus herois. Locals que després s'omplien d'aficionats per fer un refrigeri. Alguns per desfer-se en elogis recordant la final de dissabte. Altres per agafar forces i continuar el camí pels carrers de Barcelona.
Iniesta, ruixat amb l'aigua d'una galleda .
