29/09/2011

El pacte de Minsk

2 min
Pep Guardiola i Sandro Rosell van escenificar la bona sintonia entre tots dos dimarts abans de l'entrenament a Minsk.

Minsk no passarà a la posteritat per ser el lloc on el Barça es va tornar a passejar, en un dels partits més fàcils de l'era Guardiola. Ho va fer sense cap esforç, amb una naturalitat insultant. El BATE Borissov va oferir una resistència mínima, i si va aguantar poc menys de vint minuts va ser tan sols perquè es va replegar pel vell sistema de l'acumulació: nou homes a la frontal de l'àrea i res més. Minsk tampoc es recordarà, per molt important que sigui, pel gol 194 de Messi, que iguala la mítica marca de Kubala. No, no recordarem Minsk pels regals de la defensa del BATE ni per l'enèsim rondo, aquesta vegada de 90 minuts, de principi a fi.

Minsk es guanyarà un lloc en la història blaugrana per la roda de premsa de Guardiola del dia anterior. Aquest, i no cap altre, era el gran partit que es jugava a la capital de Bielorússia. El club vivia una convulsió perquè Guardiola havia verbalitzat el que ja fa temps que tots sabíem, que el Barça està dividit, a punt de la ruptura. I és que ja fa massa temps que la pau esportiva no troba la seva equivalent institucional.

Les paraules no van ser cap casualitat i estaven profundament meditades, eren les d'algú que s'ha cansat d'una guerra civil que ve de molt lluny. A Minsk, Guardiola no tan sols no va rectificar les paraules de diumenge, sinó que els va donar una profunditat encara més gran. Si algú volia que fos breu com un empleat, es va trobar exactament el contrari: un discurs llarg, de gran abast i absolutament institucional. La manera que té Guardiola d'avançar cap a la reconciliació és la mateixa que té quan entrena. Agafa el problema i l'encara amb honestedat, intel·ligència i llibertat. A Minsk va sentenciar que Laporta i Rosell són dues cares de la mateixa moneda, com ho són els bàndols en qualsevol guerra. Les paraules del Pep no anaven soles, com era obvi, sinó que formaven part del primer pacte que s'intueix després d'anys d'hostilitats. Després de Minsk, el tristament famós Vicenç Pla va demanar al jutge que es retirin els embargaments a l'anterior junta, i ho va fer a instància de la directiva actual, un símptoma que la roda de premsa de Guardiola va fer moure, per primera vegada, les aigües estancades d'un conflicte més antic que molts jugadors del primer equip del Barça. Guardiola ja no es conforma a construir el millor equip de la història, ara ha decidit pacificar el club, i el que semblava una utopia de sobte apareix com una possibilitat real. Qui sap si un dia podrem dir que la pau es va començar a signar amb el pacte de Minsk.

stats