Publicitat
Publicitat

LA SELECCIÓ CATALANA I UN CATALÀ, CAMPIONS DEL MÓN DE BIKETRIAL

Dani Comas: "És un orgull defensar Catalunya"

Motivació "Des de petit he tingut l'afany de superar-me" Inicis "La primera bici que recordo és una de trial. Jo no vaig tenir bicis amb rodetes!" Repte "Vull guanyar totes les curses, però cada cop és més difícil. Els joves pugen amb molta força"

Després de set campionats del món, el pilot de biketrial Dani Comas (Gavà, 15 de juny del 1981) segueix tenint la il·lusió del primer cop que va pujar a una bicicleta de trial, als vuit anys. El gavanenc lluita per ser conegut i perquè el seu esport, nascut a Catalunya, sigui cada cop més reconegut. De moment, aquest any, Comas ja ha pogut defensar oficialment per primer cop la selecció catalana al Mundial. I en el primer intent, Catalunya s'ha proclamat campiona del món.

Com definiries el biketrial ?

Per fer-ho fàcil, és trial en bicicleta. Es tracta de pujar obstacles en un recorregut delimitat i que hem d'intentar ascendir amb el mínim de punts possibles, és a dir, posant els peus a terra el mínim de cops possible. Qui menys cops posa el peu a terra i triga menys a arribar al final és qui guanya.

Què s'ha de fer per ser set cops campió del món?

No hi ha gaires secrets. Crec que és un esport que exigeix molta dedicació, sobretot moltes hores d'entrenament, i molta il·lusió. Si perds la motivació i la il·lusió per aquest esport, és quan deixes d'entrenar tantes hores i llavors, els èxits no arriben. Mentre hi hagi motivació i il·lusió, suposo que hi haurà èxits.

I on trobes la motivació?

Guanyar a tothom li agrada. Des de petit he tingut l'afany d'intentar superar-me. Sí que és cert que els primers mundials fan més il·lusió, sobretot el primer, perquè és quan arribes i tens acumulada la il·lusió des de petit, és com un somni que es fa realitat. Però després, quan estàs a dalt, intentes sempre superar-te.

Amb 29 anys ja tens set mundials. Què et queda per aconseguir?

Hem guanyat tot el que podíem guanyar però ara el que m'agradaria és guanyar totes les curses. He guanyat els mundials perquè he estat el més regular. Guanyar totes les curses és un gran repte que vull aconseguir, però la veritat és que cada cop és més difícil perquè jo vaig tenint més edat i per darrere puja gent jove amb molta força.

Els teus triomfs i els dels teus companys han fet que Catalunya sigui campiona del món en la seva primera participació en un Mundial.

Va ser un orgull participar amb la selecció catalana, ja que era el primer cop que es feia una selecció, i quan m'ho van proposar vaig dir que sí sense pensar-m'ho, ja que competir amb la meva selecció és un orgull. Que hagi estat campiona del món per equips té a veure amb la regularitat, no només meva, sinó de tots els participants. Que una selecció s'estreni en un Mundial i guanyi és increïble, no es pot demanar més.

Això, però, va fer que la selecció espanyola et vetés per anar al Mundial del Canadà.

El que va ser un orgull per a mi, després em va suposar una contradicció, perquè a la Federació Espanyola de Ciclisme no va pair que participés amb la selecció catalana i no em van deixar competir amb ells. Espero que hagin reflexionat i que no tornin a passar les coses que han passat aquest any. La meva intenció és seguir competint amb la selecció catalana perquè estem en un país democràtic i no em poden prohibir competir amb la selecció que jo vulgui. Veurem què passa l'any vinent.

És paradoxal que a altres països el biketrial sigui més conegut que a Catalunya, que és on va néixer.

És estrany! Jo tinc un company d'equip belga i aquest any ha estat el millor esportista del seu país. Aquí, on va néixer aquest esport, això és impossible: és on som menys coneguts i on menys s'aboquen amb nosaltres. En canvi, altres esports que no són d'aquí reben molts més suports i encara sort que no tenen pilots punters! De mica en mica hem de treballar per intentar que aquest esport no sigui minoritari.

Molts esportistes catalans s'han proclamat campions en els darrers anys. Potser això no ha beneficiat gaire els esports minoritaris...

És cert, jo ho tinc en contra, però també és un orgull que hi hagi molts campions catalans. A Catalunya som molts esportistes i som molt bons , tots triomfem.

El teu pare era pilot de trial, però de motos. Qui et va inculcar la passió per la bicicleta?

Ell! De petit, em va portar a una fira d'automòbil i vam veure una exhibició de biketrial de l'Ot Pi, que llavors era el millor, de fet és la referència. Vaig veure el que feia i el meu pare, veient la il·lusió que jo tenia per aquest esport, em va regalar una bici de trial. No recordo altres bicicletes que aquesta... De fet, jo no vaig tenir bicis amb rodetes! Els diumenges, el meu pare anava en moto i jo, al darrere, en bicicleta. I així, fins que un dia em va portar a una competició i, per sorpresa de tothom, vaig guanyar i vam començar a prendre'ns el biketrial seriosament.

El biketrial té futur a Catalunya?

Crec que sí, i que tindré un successor català. Hi ha molta gent jove que puja amb ganes. El biketrial és un esport molt espectacular i ara s'estan fent escoles. Això provoca que a les curses cada cop hi hagi més nens petits competint. Aquest és el planter i el futur de l'esport.