Les noves generacions que ja no són desconegudes

Barcelona“L’equipàs que tenim podria ser el d’una selecció absoluta més”. Quan verbalitzava això, Denis Suárez segurament pensava en la qualitat evident del combinat espanyol sub-21 i ja s’imaginava capaç d’arribar a la final de l’Europeu de Polònia, que enfrontarà Espanya i Alemanya aquest divendres (20.45 h, Gol). El migcampista del Barça ho deia com a manera de reivindicar la sensació de present que desprèn la plantilla d’Albert Celades, un bloc de jugadors a qui l’afegitó de sub-21 sembla treure’ls potencial. La fórmula de la rojita fins i tot els ridiculitza. Són jugadors 100% de garanties, una generació més que consolidada al primer nivell.

L’onze que va disputar la semifinal contra Itàlia acumulava 318 partits d’experiència a la màxima divisió d’alguna de les cinc lligues europees: la Premier, amb Héctor Bellerín (33) i mitja temporada de Gerard Deulofeu (11), la Serie A (17) amb l’altra mitja del de Riudarenes, i la Bundesliga (25), en el cas de Jesús Vallejo, cedit pel Madrid a l’Eintracht de Frankfurt, són les tres lligues que complementen el rodatge acumulat, principalment, a la Primera Divisió espanyola (232).

La dada és incontestable: tots els jugadors han tingut continuïtat als seus equips, amb qui han jugat la majoria de jornades (una mitjana de 29, més del 75% del total) del dia a dia. L’anècdota és que l’estrella de l’equip, Marco Asensio, és el menys utilitzat de tots, amb 23 participacions. Però el context, l’aparador del Bernabéu, el situa per damunt de la resta. Amb permís de Saúl Ñíguez -autor de tres golassos dimarts-, que ja fa dues temporades que va exhibint un poder decisiu en els dies clau, fins i tot a la Champions.

La dada ha posat damunt la taula una segona reflexió: els futbolistes esclaten cada cop abans al primer nivell. Un estudi de l’Observatori de Futbol CIES va concloure que aquesta temporada s’han inclòs més jugadors sub-21 en les alineacions titulars de les principals lligues europees. A la Lliga, s’ha passat de valors per sota del 8% de fa dues temporades a l’11,1% actual. En general, s’està en valors pròxims (11%) al màxim històric (11,9%, el desembre del 2013) i és a França on més s’aposta pels joves: a mitja temporada, el 16,8% dels titulars tenien menys de 21 anys.

Fitxats abans, i més joves

Aquesta tendència també té a veure amb com s’està avançant l’edat del primer traspàs internacional d’un jugador. Si l’any 1995, segons dades de l’Observatori, la mitjana per creuar la frontera per jugar a futbol era de 23,2 anys, des de fa dues temporades l’edat ja ha baixat fins als 21,1 anys. La mobilitat internacional afecta els menors d’edat. En vint anys, el nombre de futbolistes que han deixat el seu país de formació abans de fer 18 anys i que ja juguen en alguna de les cinc grans lligues europees s’ha més que triplicat: de 51 el 1995 a 184 el 2015. L’octubre del 2016 es va assolir un rècord: 195 jugadors (dos per club, de mitjana). La Masia n’està sent víctima.

L’actual sub-21 espanyola té més rodatge que altres generacions (i que altres seleccions). L’equip de Julen Lopetegui, l’any 2013, va jugar la final amb el pes de 263 partits jugats a l’elit, perquè molts titulars, com Bartra, Montoya, Alberto Moreno o Morata, tot just estaven traient el cap al primer equip del Barça, el Sevilla i el Madrid, mentre que la de Milla, campiona l’any 2011, n’acumulava 289, amb molts indiscutibles a l’Atlètic de Madrid (De Gea), l’Athletic (Muniain o Javi Martínez), el Dépor (Adrián) o el València (Mata). Aquest divendres, però, al davant hi tindrà una Alemanya que també està apostant fort pels joves talents, fins al punt que el seleccionador Joachim Löw està provant amb alguns dels habituals de la sub-21 a la Copa Confederacions, on 11 dels 23 convocats tenen menys de 23 anys. Són les noves promeses, una crida a la realitat.