La normalitat enyorada

Som a un pas de recuperar la normalitat. Si es compleixen els terminis -i no hi ha cap indici que apunti al contrari-, Tito Vilanova es reincorporarà a la feina la setmana que ve i reprendrà presencialment el que fins ara feia per Skype, per WhatsApp o per telèfon. Tanquem un trimestre convulsionat en el terreny personal i d'interinatge en molts sentits. El Barça ha perdut algun llençol de bugada grossa però, superat el brogit del dia a dia, pot sortir reforçat d'aquest tràngol.

Segurament cap altre club s'hauria pogut permetre una decisió com aquesta. De fet, és possible que amb el canvi de perspectiva que dóna el pas dels anys, en el futur valorem aquests tres mesos com un d'aquests moments en què l'expressió més que un club adquireix més significat que mai. Esperar la recuperació de l'entrenador, mantenir-se tres mesos pendent de les notícies de Nova York, aguantar el quarter general en plena tempesta sense que tremoli el pols, es pot reivindicar com un valor. La decisió es va prendre amb normalitat i es va mantenir tot i el sotrac dels mals resultats de San Siro i contra el Madrid. La sensibilitat del Barça en aquest afer ha estat molt per sobre del que es podria exigir. La temptació de buscar un tècnic amb personalitat per cobrir la baixa per malaltia del titular segur que els ha vingut al cap a alguns dels responsables del club, però si en algun moment es va arribar a verbalitzar, de seguida va quedar descartada.

Ara torna Tito Vilanova i el Barça té la sentència de la Lliga a l'abast, els quarts de final de la Lliga de Campions amb un rival assequible i el dibuix de com ha de ser la plantilla de la temporada que ve sobre la taula amb totes les possibilitats obertes. L'estímul de la seva presència al peu del canó tindrà efecte sacsejada per canviar dinàmiques que s'hagin instal·lat al grup durant aquests tres mesos. Els jugadors recuperaran el contacte directe amb el líder, i el líder retrobarà aquelles coses del dia a dia que són impossibles d'enviar per internet i que tenen el seu pes a l'hora de prendre decisions.

En la que podria ser l'última conferència de premsa prèvia a un partit, Roura va agrair que jugadors i staff hagin fet un pas endavant per fer la cobertura en una situació excepcional. Si no és ben bé així només ho saben els habitants del búnquer. I Tito Vilanova, que torna amb una idea ben clara de qui ha estat a l'altura de les circumstàncies i dels canvis que s'han de fer. No tardarem a veure'ls.