MUNDIAL DE RUGBI
Esports 07/10/2011

El nord i el sud se citen en la final de la Copa del Món

El destí ha volgut aparellar els equips que han arribat a la fase final de la Copa del Món d'acord amb criteris geogràfics: hi haurà una final entre un equip del nord i un altre del sud.

Ferran Vital
3 min
Manu Tuilagi i Matt Banahan durant un entrenament d'Anglaterra.

Barcelona.El destí ha volgut que diumenge 22 d'octubre hi hagi una final de la Copa del Món de rugbi entre un equip europeu i un altre del sud del globus terraqüi. Precisament per això, la fase final d'aquesta Copa del Món es preveu més emocionant que mai, ja que no hi ha favorits clars (més enllà dels All Blacks, per la seva condició de locals) per endur-se el trofeu Webb Ellis.

El costat europeu d'aquests quarts de final ha aparellat Anglaterra i França per una banda, i Irlanda i Gal·les per l'altra. El duel entre el quinze de la rosa anglès i el quinze del gall francès es preveu apassionant, ja que enfrontarà els dos últims campions del Sis Nacions, el torneig més antic del món i de més prestigi a escala europea. Els tècnics dels dos conjunts plantejaran el partit com una partida d'escacs: l'horitzontalitat i el joc de construcció i pausat a la mà dels tres quarts gals contra el joc vertical i de davanters, eminentment físic, dels anglesos. Certament, Anglaterra sembla sortir amb un lleuger favoritisme, ja que els anglesos són els vigents campions del Sis Nacions i han quedats primers en el seu grup classificatori gràcies al seu etern Wilkinson (que sembla gaudir d'una segona joventut). Els francesos, per la seva banda, arriben als quarts després de classificar-se per la porta del darrere, amb una derrota humiliant contra la dèbil Tonga en l'última jornada i amb el tècnic Marc Lièvremont més discutit que mai a l'hexàgon pels seus experiments en les alineacions.

L'altre quart de final europeu enfrontarà Irlanda i Gal·les. Tots dos equips arriben en un moment de forma espectacular, practicant un molt bon rugbi i amb les forces molt igualades. El quinze del trèvol sap que és l'última oportunitat mundialista de la seva generació d'or, formada per llegendes vives del rugbi celta com Ronan O'Gara, Brian O'Driscoll i Donncha O'Callaghan. Convé recordar que els de l'illa maragda han guanyat tots els seus partits del Mundial, i s'han classificat com a primers de grup per davant de la poderosa Austràlia, a la qual van derrotar sense donar-li cap opció. Per la seva banda, els miners gal·lesos s'han plantat als quarts de final després de generar un rugbi molt atractiu, ràpid i dinàmic, segurament el menys europeu d'aquest costat del quadre. Gal·les compta amb l'enorme qualitat dels seus tres quarts, especialistes a dominar a la perfecció les fases dinàmiques dels partits.

Els equips de l'hemisferi sud a priori són més potents que no pas els seus rivals europeus, però haver d'eliminar-se entre ells pot facilitar molt la feina als equips del nord. El primer quart de final entre equips de l'hemisferi sud enfrontarà els actuals campions i defensors del títol, Sud-àfrica, contra el que fins fa ben poc estava considerat com el tapat per endur-se la Copa del Món, Austràlia. Els Springboks sud-africans basen la seva potència i competitivitat en la seva fenomenal davantera, considerada la millor del món, capaç d'imposar-se en qualsevol fase estàtica a qualsevol altre equip i amb uns tres quarts molt ràpids i amb molt bon joc de peu (encapçalats per l'ala Bryan Habana). Per fer front als poderosos sud-africans, els wallabies australians utilitzaran la seva millor arma, la tècnica individual dels seus migcampistes Will Genia i Quade Cooper. Si la connexió a l'eix del mig del camp és fluida i funciona de manera eficient, els wallabies són capaços de derrotar qualsevol equip del món. En canvi, si Austràlia segueix sense trobar el seu patró de joc (com li ha passat en bona part de la fase de grups), els wallabies cauran molt fàcilment davant la superioritat física dels Springboks.

L'últim partit d'aquests quarts de final el disputaran Nova Zelanda i Argentina. Els All Blacks neozelandesos surten com a favorits per endur-se la Copa del Món gràcies al seu nivell de joc i al factor de jugar com a locals, però la pressió que suporten pot arribar a ser contraproduent, i tot el que no sigui alçar la copa Webb Ellis, considerat un fracàs nacional. Els All Blacks no podran comptar amb el seu millor jugador, l'obertura Dan Carter, lesionat per a aquesta fase final del torneig, i caldrà veure si el seu substitut, el jove Colin Slade, està a l'altura de les circumstàncies. A més a més, els All Blacks es trobaran de cara amb els sempre difícils Pumas argentins -capitanejats per Felipe Contepomi-, un conjunt extremadament competitiu i molt perillós a un sol partit, amb un joc ofensiu molt potent que segur que posarà les coses molt difícils als amfitrions.

stats